L'hora d'omplir els estadis de banderes LGTBI
La setmana passada molts clubs de futbol van canviar la seva imatge a les xarxes socials per reivindicar el Dia de l'Orgull. La bandera LGTBI va omplir les xarxes. La mateixa bandera que les autoritats hongareses no volien a la fanzone de Budapest durant l'Eurocopa. La mateixa bandera de l'arc de Sant Martí enretirada per guardes de seguretat a dos aficionats danesos a l'estadi de Bakú, a l'Azerbaidjan. És el camí: seguir portant aquestes banderes als estadis fins que ningú s'atreveixi a retirar-les.
Alguns aficionats van respondre a les xarxes socials, allà on els covards i els ignorants se senten més còmodes, indignant-se amb els seus clubs de futbol. Un personatge responia indignat queixant-se que no existeix el dia de l'orgull heterosexual. Reivindicant ser respectat i tractat per igual. Impossible tractar algú tan ruc tal com tractes els altes. Qui demana un dia de l'orgull hetero hauria d'acceptar que sempre serà tractat de manera diferent, no per heterosexual, sinó per curt de gambals. No conec cap cas d'un aficionat heterosexual que entri a un estadi amb por de donar la mà a la seva parella, no fos cas que els agredeixin. No conec el cas de cap home heterosexual que aguanti estoicament, empassant-se la llengua, mentre insulten l'àrbitre amb crits com "Ets un hetero, que t'agraden les dones!" No conec el cas de cap futbolista que no s'atreveixi a dir públicament que li agraden les persones de l'altre sexe.
Esclar que ens calen, les banderes de l'arc de Sant Martí als estadis. Als estadis i als carrers. El futbol segueix sent un dels espais més masclistes i més homòfobs de la nostra societat. I entitats com la UEFA no poden amagar-se darrere postures fàcils com "Nosaltres no fem política", ja que fer-ho és perdre una oportunitat de posar en evidència la vergonya dels governs, com els d'Hongria o l'Azerbaidjan, a qui no els cauen els anells per fer política amb l'esport. I si algú nega que aquests governs utilitzen l'esport per fer política, és un ignorant. La UEFA, com altres entitats, no pot quedar-se quieta intentant fingir ser equidistant.
La neutralitat, en casos com l'homofòbia o el racisme, no existeix. I tal com ja s'ha avançat bastant en la lluita contra el racisme i el masclisme al futbol, ara toca fer passos endavant en la lluita contra l'homofòbia. Mentre dos joves siguin agredits als nostres carrers per fer-se un petó, mentre un noi perdi la vida entre crits homòfobs, mentre la gent tingui por a presentar la seva parella, no es pot ser neutral. Cal omplir els estadis de banderes de l'arc de San Martí. Calen jugadors que s'hi sumin, a la lluita, com Goretzka. Com ja han fet tants agenollant-se contra el racisme. Cal decidir quin futbol volem, ja que serà un bon resum de la societat que volem.
