Vox té una certa obsessió amb els topònims de Catalunya. Llegim a l'ARA que serien partidaris de dir-los tots en castellà, però alguns d’ells "la llengua no els accepta o sonen molt malament", com San Cucufate per Sant Cugat o Ciudad Vieja per Ciutat Vella. Això, l’humorista Ramon ja fa temps que ho va notar.
Si no estiguéssim parlant del català, i estiguéssim parlant de qualsevol llengua, com la castellana, diríem que els topònims són una qüestió de “tradició” i punt. No hi ha més que observar el costum de tal llengua o tal altra per parlar de tal topònim o tal altre. De vegades es tradueixen, de vegades no. De vegades s’adapten, de vegades no. No hi ha una “norma”, en cap llengua, que digui que tots els topònims es traduiran. Tampoc hi ha una “norma” que digui el contrari. Sí que hi ha llengües més donades a adaptar i llengües més donades a acceptar. Es tradueix o no per mil raons: comercials, colonials, proximitat o llunyania física o lingüística. Diem França i no pas France. Diem Múrcia pronunciat a la catalana, però no solem dir Xerès de la Frontera. Els castellans diuen Argelia i nosaltres diem Algèria, més proper a l’original. En vam dir Estambul durant molt de temps (Serrat, per exemple) i ara en diem Istanbul.
Entenc que Vox ha de “forçar”, per raons polítiques, el que no es pot forçar. No els hi aconsello. No aconseguirien mai que l’estació de Sants fos la estación de Santos, ni que l’Hospitalet fos El Hospitalito o que Guardiola de Berga fos Hucha de No M’ho Facin Dir.
