La intel·ligència artificial ha arribat a les nostres aules. I a l'Escola L'Horitzó i en altres escoles l’hem convidada nosaltres, mestres i alumnat, amb la ment ben oberta i moltes preguntes per resoldre junts.
Benvinguts a l’Escola. Passeu sense fer soroll, sisplau, que estem treballant.
Mireu allà: asseguts en cadires posades en semicercle, una mestra de segon d’ESO acompanya l’alumat en un diàleg socràtic: “Creieu que està bé que una màquina prengui decisions per vosaltres?”, “En quins casos us refiaríeu més d’una màquina que d’un humà per prendre una decisió?”, “Què vol dir just o injust quan les decisions les pren una màquina?”, “D’on surten les dades que alimenten la capacitat d’aquesta màquina per prendre la decisió?”, “Aquestes dades són exhaustives? Tenen un biaix?”.
Ara gireu el cap. Al laboratori hi trobareu uns alumnes de tercer i quart d’ESO abduïts pels seus ordinadors: estan creant una IA incipient. L’alimenten de dades, programen algorismes, entrenen la xarxa neuronal, la proven i la iteren. Han tingut en compte els biaixos, o això creuen, perquè són nois i noies de 16 anys, i poc saben encara, ells i elles, dels seus biaixos. Què en sabem nosaltres, adults, dels nostres. Però allà els teniu, creant alegrement l’embrió d’una IA.
I si continueu pel passadís, veureu asseguts en uns banquets una quinzena d’alumnes de primer i segon d’ESO: conversen sobre El llibre blau de Nebo, de Manon Steffan Ros, publicat per Periscopi. Discuteixen sobre els efectes d’un possible món postapocalíptic i postecnològic. Per als protagonistes, la tecnologia està de nou lligada a les mans i a la fabricació d’objectes per alimentar-se i trobar refugi, sobretot. El debat entre l’alumnat és binari: alguns creuen que el món postapocalíptic i postecnològic d’El llibre blau de Nebo és distòpic. D’altres, utòpic. “Estaríem lliures de l’esclavitud de la tecnologia. Els nens tornarien a jugar al carrer”, declara una noia. “Però no tindríem videojocs ni parcs d’atraccions”, argumenta un altre.
I ara una última escena: veieu aquell alumne de primer d’ESO? El de l’última fila. Ha agafat l’ordinador, ha obert ChatGPT i li està demanant idees per escriure un conte de por de l’estil El cor delator de Poe, que han llegit prèviament a classe. Ara s’atura: està pensant les instruccions; els prompts, que en diuen. Mireu, ja continua: “Vull que el conte no tingui més de 1.000 paraules. Que estigui escrit en tercera persona i en passat. Que el protagonista sigui un noi de 18 anys. Que el conte faci por, però no sigui violent. Que passi en un castell. I que el protagonista també estigui obsessionat amb un soroll estrany”. L’alumne sent el seu propi cor bategant amb força, mira a banda i banda furtivament, sent que l’enxamparan i l’esbroncaran sense saber ben bé per què. Ja han parlat a classe, amb el professor, de l’ús de la intel·ligència artificial generativa en aquesta feina en concret, però l’alumne encara sent que és un terreny pantanós. No té clar si està fent trampes. Està fent trampes? No teniu moltes ganes d’anar i dir-li a aquest alumne que estem tots igual? Que ningú no sap ben bé quins són els límits, ni com usar-la, però que no pateixi, que els i les seves mestres també estan aprenent amb ell, que s’estan formant, que estan oberts a dialogar, a equivocar-se junts, a no deixar-se vèncer per la por ni el negacionisme infantil?
Aquesta és la clau. La intel·ligència artificial generativa ja és a l’escola. Des de la curiositat honesta i l’alegria, des de les ganes de ser crítics i posar-nos creatius comencem a conèixer-la i estimar-la una mica. Res de pessimisme: els i les docents som optimistes de mena, possibilistes, rigorosos i curiosos; si no, estaríem fent una altra feina. Us prometo que no som aquí pels diners. Així que obrim les portes de la filosofia, l’ètica, la literatura, la tecnologia, les matemàtiques, la programació, la història… apropem-nos des de la transversalitat a la intel·ligència artificial generativa. Com deia Plutarc: “La ment no és un recipient que cal omplir, sinó un foc que cal encendre”, i la ment del nostre alumnat ja fa estona que està en flames.
