La imatge de Montserrat no és tan antiga com es creu (1873)
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]
És creença general que la imatge de Montserrat, que se venera en lo altar major d’aquella església, magnífica catedral de nostres muntanyes, és la mateixa que fou trobada a la Cova en temps del comte Wifred lo Pelós, sobre l’ any 880 i encara s’ hi afegeix que la mateixa imatge era venerada los segles V i VI en l’església dels màrtirs Just i Pastor de Barcelona. I res més que fins l’evangelista sant Lluc, que visqué en lo segle I de la era cristiana, fan pujar alguns escriptors l’antiguitat de la imatge montserratina. [...] Però al veure un dibuix de la imatge despullada de sos vestiments, s’adquireix la convicció de que no és tan antiga com se diu, de que no pot ser la que es venerés als segles VI i VII a Barcelona, ni la que fos amagada a la Cova per barcelonins fugitius al començar lo segle VIII, quan els mahometans conquistaren Catalunya, ni la que fos trobada l’any 880 a la Cova. Tenim al davant lo gravat d’una curiosa obreta de mossèn Martí Cantó, representant la imatge de Montserrat segons sa forma natural, en fusta, despullada dels vestits, mantell, toca, corona i joies amb que va ser coberta i fins el present ha sigut dibuixada. [...] La imatge, sense ornaments, apareix asseguda en una senzilla cadira de braços; per lo que es veu d’aquesta cadira en lo dibuix [...] és d’ estil gòtic, senzill, lo més antic sembla, bizantí-gòtic, del segle XII lo més enllà; si no és estil del segle XVI. Les corones, de fusta i de la mateixa peça de les imatges, que porten la Verge i lo fillet, són també d’ estil gòtic. Els ropatges i l’expressió de les fesomies, sobretot la fesomia de la Verge, assenyalen un grau de progrés en lo dibuix i l’escultura conegut solsament del segle XV ençà i a l’Antiguitat, ço és, fins als primers segles de l’Era cristiana. Podria dir-se que d’aquests segles és, puig alguns fins a Sant Lluc, del segle I, atribueixen l’escultura. Mes les corones, la cadira i la tarima [...] no són d’ aquells primers segles de l’era cristiana; a més, en aquells temps los cristians no tenien imatges en sos temples ni en ses cases, per dif erenciar-se dels gentils o pagans que en tenien plena los seus. Sobre tot les corones, la cadira i la tarima resolen la qüestió a favor de l’època de l’estil gòtic, dels segles XII al XVI. [...] Repetim, en conclusió, que la imatge de Montserrat no és dels primera segles de l’Era cristiana, ni del temps dels gots, ni tan solsament d’últims del segle IX, època en que, segons la tradició, fou trobada a la Cova; sinó dels segles XII al XVI. Lo culte de la Verge de Montserrat no va començar, segons se veu, per la present imatge; sinó per altra més antiga, i si va començar per la que dibuixada publica lo llibre del Sr. Cantó, lo culte de la Verge de Montserrat no va començar, lo més aviat, fins al segle XII; abans del XI, per altra part, pocs documents, o cap, parlen de santa Maria de Montserrat. [...]
