Inauguració del Cau Ferrat (Sitges, 1894)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsSitges, l’hermosa vila de la costa catalana, diumenge es vestí de festa amb motiu de la inauguració de l’edifici-museu d’en Santiago Russinyol, conegut amb lo nom de Cau Ferrat. Lo Cau, alberg anys enrere d’una reunió alegre i ditxosa d’artistes i escriptors que amb ses expansions donaven esplai a ses tareas intel·lectuals, s’ha convertit avui en una superba mansió, embellida per l’enginy de l’artista i enriquida amb ses notables col·leccions, entre les quals sobresurt la de ferros antics. La vila de Sitges s’associà cordialment a les festes, empavesant balcons i finestres a l’arribada de la comitiva i durant lo passeig de dos magnífics quadres del Greco, que el Sr. Russinyol deixà instal·lats en sa morada. Era un espectacle nou aquella cívica processó, a la qual assistí la flor i nata dels nostres artistes i escriptors, desfilant pels blancs carrers de la vila, radiant de llum i coloraines. A l’arribar los quadres al Cau Ferrat, l’Ajuntament de Sitges féu entrega al Sr. Russinyol d’un pergamí, expressant-li agraïment i la consideració de la vila envers qui tant demostra estimar-la. Un dinar de 150 coberts servit arran de mar, sota un envelat, i abundant en brindis que revelaren lo sprit i la bona sombra dels comensals; després, a la tarda el certamen modernista celebrat en lo magnífic i espaiós saló principal de la casa, acte que tal volta pecà de llarg; però en lo qual se llegiren alguns treballs de gran mèrit, com veuran les persones de gust quan s’imprimeixin; després, a la nit, un ball animat amb la presència de les més hermoses noies sitgetanes; i per últim, des de l’una a les cinc de la matinada, hora en què passava el tren de retorn a Barcelona, una vetllada íntima, una verdadera vetllada de Cau Ferrat rica en treballs xistosos i humorístics... tals sigueren, lleugerament resumides, les festes del diumenge. Ocupacions de les que no podíem prescindir ens privaren d’assistir-hi personalment; però estem perfectament enterats de tot pels molts amics que, més ditxosos que nosaltres, pogueren prendre part en aquelles festes tan cordials, tan animades, tan típiques. Tots han vingut encantats de la població, fent elogis merescuts de sa cultura i del carinyo intens que tots los sitgetans professen al simpàtic artista enamorat de ses belleses, al pintor inimitable de sos patis assolellats. Tots alaben, com és degut, lo bon gust d’en Russinyol a l’aixecar un edifici que no té ni pot tenir rival per les preciositats que atresora tant en sos detalls arquitectònics i decoratius com en ses riques col·leccions. Festes com les del diumenge són la demostració més palmària de que a Catalunya, més que en cap altra regió d’Espanya, alena avui un poderós esperit de renaixement artístic i literari, harmonitzat amb les tendències dels països més adelantats d’Europa.