La Institució de les Lletres Catalanes (1939)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLes conseqüències de la insurrecció de juliol del 1936, tot i haver-se frustrat, podien haver estat fatals per a Catalunya. Podien haver esfondrat o esvaït completament l’obra de la Renaixença. La nostra cultura hi podia haver naufragat. Si més no, un llarg parèntesi podia haver estat provocat en les activitats espirituals catalanes; un llarg parèntesi en el moment que més falta podia fer la irradiació d’aquestes activitats per a afermar la personalitat de Catalunya als propis ulls, als ulls de tot Espanya i de l’estranger. [...] Salvar, doncs, Catalunya d’aquests perills, forjar aquesta unió, donar una continuïtat a l’esperit de la Renaixença, fer que l’obra dels nostres escriptors no s’hagi de veure brutalment interrompuda, heus ací el que s’han proposat els creadors de la Institució de les Lletres Catalanes, que avui presideix la radiant figura de Pous i Pagès i que anima, amb el seu dinamisme, el seu primer secretari, Francesc Trabal. [...] Al voltant de la Institució avui ja s’apleguen els millors escriptors, poetes i pensadors de Catalunya. El nom de Catalunya és el que els hi aplega, sense excloure diferències ideològiques de cap mena, llevat d’aquelles ideologies que pressuposen la mort mateixa de l’espiritualitat catalana. La diversitat, precisament, és el que l’hi dóna força i plenitud; el que la fa avui la cabdal i cabal expressió de l’esperit del nostre poble. [...] És així com s’ha pogut fer que el col·lapse produït per la insurrecció fos brevíssim. Car ara ja fa temps que gràcies en bona part als esforços de la Institució, les tasques dels homes de lletres tornen a ésser normals a Catalunya. Potser la manca de paper, l’escassetat de fluid a les impremtes i altres anormalitats materials degudes a la guerra fan que la producció catalana no sigui tan intensa com en altres temps. [...] En realitat, Catalunya ja feia anys que vivia espiritualment en guerra. Les trinxeres d’ahir són, per a nosaltres, les mateixes trinxeres d’avui. L’única cosa que ha canviat -o que ha augmentat-és la violència dels altres. Els guàrdies que ahir empaitaven catalanistes per la Rambla han esdevingut els negres avions que hi deixen caure bombes. [...]