Irresponsables i sexe
En un país on els ciutadans s’acostumen a situar ideològicament en el centreesquerra, podem estar encaminant-nos cap a una victòria electoral de la dreta i la ultradreta. Està clar que els vots s’han d’emetre un a un el dia 23 de juliol i que de vegades un cigne negre s’encarrega de dinamitar les probabilitats. Però l’ambient espanyol és de victòria conservadora. Com diu un observador atent de Madrid: “Feijóo comença a pensar en el color de les parets de la Moncloa”.
El desgast de Pedro Sánchez a Espanya es pot atribuir a molts motius, que van des dels indults fins a la reforma del delicte de malversació i la inflació. Però res ha destruït tant la confiança de l’opinió pública ni ha donat tanta munició a la dreta política i a les seves terminals mediàtiques com la llei del només sí és sí.
La llei ha permès una interpretació que al mes de març ja havia reduït 721 condemnes i facilitat 74 excarceracions. El fracàs polític és dels que marquen època i Sánchez va creure que el podia externalitzar a Podem i que només els seus socis carregarien el mort. A l’error inicial el van seguir d’altres, obstinadament, obtusament. La ministra Irene Montero va passar de resistir a bunqueritzar-se. No només no es van assumir responsabilitats durant sis mesos sinó que la reforma de llei es va acabar pactant amb el PP. A Montero se la va mantenir al ministeri per no lliurar una peça de caça major a una dreta sense escrúpols, però Sánchez va quedar grogui i descentrat per a l’opinió pública.
Via d’aigua al PSOE
El resultat polític és que, per errors propis i per no prendre decisions a temps, Sánchez té avui una via d’aigua interna que intenta tapar com sigui fins als resultats del juliol. Amb una reflexió profunda ajornada, el malestar dins del partit es va expressar ahir al comitè federal del PSOE. El mal humor es va concretar en canvis sense pactar al País Valencià, Castella i Lleó i l’Aragó i els presidents sortints de l’Aragó i Castella-la Manxa, Lambán i García-Page, a casa seva. En plena tribulació, la consigna és silenci i unitat fins que es coneguin els resultats electorals.
La crisi a Podem encara ha estat més crua i ha culminat amb Yolanda Díaz cessant indirectament Irene Montero i el portaveu al Congrés, Pablo Echenique. Cap dels dos anirà a les llistes de Sumar, un paraigua a les esquerres territorials format per 16 grups polítics.
Podem aconsegueix 15 posicions en unes llistes que si es repetissin els resultats del 2019 es traduirien en 8 escons al Congrés. Malgrat que la secretària general de Podem, Ione Belarra, diu que ha “firmat sense acord”, la formació s’ha hagut de plegar a la pressió. Si el 2019 van aconseguir 38 diputats en total, els de Pablo Iglesias han anat erosionant el suport que tenien i en les últimes eleccions van perdre fins a 600.000 vots, cosa que va afavorir la debacle socialista.
El 28-M va demostrar un cop més que, per governar, el PSOE necessita una esquerra forta, des de Sumar fins a ERC o Bildu. Uns bons resultats del PSOE són necessaris, però no suficients, per a la formació d’un govern d’esquerres. De fet, els socialistes van perdre 12 escons i Podem en va perdre 33. En el cas concret del País Valencià, Puig va guanyar més de 50.000 vots, però no aconseguirà formar govern per la caiguda dels seus socis.
Fixacions de la dreta
La ministra combativa està avui fora de les llistes i les lleis vinculades a la llibertat personal com l’eutanàsia o la identitat sexual estaran en dubte si el PP guanya les eleccions. La llibertat sexual i reproductiva sempre ha sigut una fixació de la dreta, com ho és també la seguretat. Caldrà preguntar-se si l’esquerra ha sigut capaç de tractar aquestes qüestions delicades amb més pragmatisme o ho ha fet amb més dogmatisme i por de no ser els campions de la llibertat.
Avui, per exemple, s’ha de gestionar l’alarma per les agressions sexuals a menors que s’han concentrat a Badalona. Hi cristal·litzen molts problemes socials, però no és un delicte únic de les zones d’exclusió. A Catalunya hem fet invisibles molts barris, fins que els governarà una versió badalonina de l’extrema dreta. Ahir a l’ARA, Ester Cabanes, directora de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, parlava de solitud i d’uns agressors que en aquests casos comparteixen entorn comunitari, nivell adquisitiu i xarxa social. A Badalona s’ha tocat fons amb la deixadesa de responsabilitats de la gestió pública.
Si l’esquerra no gestiona ja ho farà Albiol i potser d’aquí un temps Vox o Orriols, que faran miques la cohesió social que tant costa de crear i tan poc de destruir.
