‘It’s only rock’n’roll (but the Castros don’t like it)’
Una de les maneres d’avaluar l’impacte del concert dels Rolling Stones a Cuba és llegir entre línies la crònica del diari Granma, l’únic de l’illa i veu oficialíssima del castrisme. El cronista deixava caure subtilment que no es tractava d’un bolo qualsevol, quan deia que és “un crit que ha esperat molt per cristal·litzar” i que la gent “sentia a plenitud el rock and roll com un destí possible”. També s’hi pot veure una lleu crítica -com qui no vol la cosa- en la frase “Tot funciona amb exactitud descomunal. D’un altre planeta”. Però ja està. Hi falten coses. El redactor, per exemple, diu que Jagger “es posa el públic a la butxaca saludant amb dues o tres frases en espanyol”. No detalla quines. És a la premsa espanyola on les llegeixo: “Sabem que anys enrere era difícil escoltar la nostra música a Cuba. I ara, som aquí. Canto per a vostès. Penso que, finalment, els temps estan canviant”. Una altra disfunció: diversos diaris espanyols expliquen que, en general, el públic cubà no coneix gaire els hits de la banda, ja que durant molts anys la seva música no era accessible. En canvi, a Granma ho expliquen de manera ben diferent, quan parlen de “cançons que corren per la sang del públic des de fa dècades, però que ara cobren una connotació especial”. Ja m’ho imagino, que el Granma no faria el titular de La Razón (“Els Stones treuen la llengua a la Revolució”), però hauria estat bé veure que, al costat de la mínima apertura musical, també n’hi ha de periodística.
Àlbum de titulars
“Un diputat diu que es va equivocar en votar perquè una mosca li va fer alçar la mà” (’Clarín’)
