Un delicte de lesa democràcia

Al TS substitueixen la voluntat general del legislador per la seva voluntat particular

El temps forma part del "contingut essencial" del dret de sufragi actiu i passiu. El dret de sufragi ha d'exercir-se en uns dies que estan preestablerts per la Constitució i per la llei electoral, que són d'obligat compliment sense desviació de cap tipus. Ningú, absolutament ningú, pot alterar el calendari per a l'exercici d'aquest dret, tant en el seu vessant actiu com passiu.

Entre la Constitució i la llei orgànica de règim electoral general (Loreg) es regula taxativament el punt de partida i el punt d'arribada de tot el procés electoral i el temps en què aquest procés ha de desenvolupar-se. El temps entre la convocatòria electoral i la proclamació de candidats electes, així com el temps per a la interposició i resolució dels recursos contra aquesta proclamació, estan fixats de manera inequívoca. Els terminis fixats en l'ordenament no poden ser alterats ni suspesos. Són d'obligat compliment per a tothom. Un cop proclamats els candidats electes i resolts els recursos contra aquesta proclamació, si n'hi ha, es procedeix a la presa de possessió de l'escó mitjançant el jurament o promesa de la Constitució. En el cas dels diputats electes al Parlament Europeu, per mandat de l'art. 224.2 de la Loreg, el termini de jurament o promesa serà de cinc dies després de la proclamació.

Així està regulat el dret de participació política reconegut a la Constitució i desenvolupat a la Loreg. El calendari per a l'exercici del dret, tant en el seu vessant actiu com passiu, és inalterable. No és un element tangencial, sinó constitutiu del dret. Si no es respecta el calendari, es vulnera el dret.

El president Manuel Marchena va deixar clar el dia de la compareixença d'Enoch Albertí com a testimoni que li molesta rebre lliçons de dret constitucional

El president Manuel Marchena va deixar clar el dia de la compareixença d'Enoch Albertí com a testimoni que li molesta rebre lliçons de dret constitucional. El problema és que les necessita. En la interlocutòria redactada per ell, encara que sigui un acte de la sala, justifica la decisió de no permetre que Oriol Junqueras acudeixi a la seu de la Junta Electoral Central per prometre o jurar la Constitució amb l'argument que es tracta d'una "limitació temporal" de l'exercici del dret de sufragi passiu. El jutge Marchena hauria de saber, però sembla que no ho sap, que no hi pot haver una limitació temporal en l'exercici del dret de sufragi passiu en general i encara menys en el moment inicial d'exercici d'aquest dret. Que la "limitació temporal" afecta el nucli essencial del dret, és a dir, a allò que el fa "recognoscible" com a tal, per utilitzar l'expressió del Tribunal Constitucional. Un cop ferma la proclamació del candidat com a diputat electe no cal alterar el termini per al jurament o promesa de la Constitució. La Loreg utilitza l'imperatiu en determinar aquest termini. "En el termini de cinc dies des de la proclamació, els candidats electes hauran de jurar o prometre [...]". No 'podran', sinó 'hauran'. Aquest 'hauran' obliga els candidats electes, però també el Tribunal Suprem.

No hi ha en l'ordenament jurídic europeu o espanyol cap norma que permeti exceptuar el compliment d'aquest termini. Cap. El jutge Marchena i amb ell els altres magistrats que integren la sala substitueixen la voluntat general del legislador per la seva voluntat particular. Prescindeixen de la "submissió a la llei" (art. 117.1 de la Constitució), que és el fonament de la legitimitat democràtica que els constitueix com a poder de l'Estat.

En això, justament, és en el que consisteix el delicte de prevaricació, que, justament per això, és un delicte de lesa democràcia. La prevaricació no és més que la negació de la democràcia en l'exercici de la funció jurisdiccional.

Més continguts de