28/12/2017

Advertiments per al 2018

3 min

El final del desembre, malgrat les preocupacions del present, que no són poques, és bon moment per posar els llums llargs i mirar més lluny. Voldria fer alguns comentaris sobre un risc que va creixent per a tots, encara que no tots en siguem conscients, derivat del gran progrés de les tecnologies de la informació. Faig una petita digressió inicial i entro en el tema.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

1. Energia i informació. He explicat moltes vegades que, encara que sembli una simplificació, les persones necessitem per a la nostra vida utilitzar de l’entorn fonamentalment dues coses: energia i informació. Amb la primera fem possible i millorem la nostra vida material, i amb la segona la nostra vida intel·lectual i emocional. Per això, cada vegada que s’esdevé un canvi que permet augmentar de forma espectacular l’energia o la informació de la qual els humans podem disposar, es produeix un salt qualitatiu en l’evolució de l’espècie: la domesticació del foc, la dels animals, la utilització del vent, l’escriptura, la impremta, els combustibles fòssils, l’electricitat, la digitalització...

Aquests salts han significat sempre un canvi important en la qualitat de vida i en el benestar, però comporten sempre nous riscos. La utilització errònia d’aquestes capacitats ha provocat enormes desgràcies en la història humana.

2. Societat industrial, societat de la informació. El progrés científic i els combustibles fòssils van significar, ara fa tres segles, l’arribada de la societat industrial. Ara el progrés en la microelectrònica, la connectivitat i la digitalització de tot tipus d’informació ens situen en un nou món globalitzat i connectat. Som capaços de generar, rebre, emmagatzemar i enviar quantitats increïbles d’informació a qualsevol punt del planeta, i de forma gairebé instantània. Però aquestes facilitats, que ens estan fent la vida molt més fàcil i agradable, tenen també inconvenients més grans del que ens pensem, perquè ni personalment ni com a societat estem preparats per gestionar aquesta quantitat d’informació. Vull comentar-ne dos aspectes i fer quatre advertiments.

3. Qualitat. En el cas de la informació que rebem, el gran increment de la quantitat està tenint un efecte molt negatiu sobre la seva qualitat. En primer lloc perquè qui la genera, que sovint no és un professional, ho fa amb poc rigor i poca confirmació; fins i tot els mateixos professionals tenen problemes per culpa de la velocitat amb què l’han de preparar. En segon lloc, perquè qui la reenvia o la redistribueix ho fa molt sovint amb caràcter anònim i, per tant, no subjecte a cap tipus de control ni responsabilitat. I en tercer lloc, perquè qui la rep no té ni el temps ni la capacitat d’analitzar-la i seleccionar-la abans d’assimilar-la, i té en canvi el desig de continuar distribuint-la.

Tot això passa fins i tot si es pressuposa bona fe de tothom. Però és evident que hi ha interessos econòmics i polítics que busquen influir en la voluntat del receptor, i és evident que cada cop és més fàcil deformar o manipular voluntàriament la descripció de la realitat en qualsevol punt del circuit, ja que hi ha eines a l’abast per fer-ho sense deixar cap rastre. En tots dos casos, la qualitat se’n ressent molt, i no hi ha res pitjor que prendre decisions basant-se en una informació equivocada o esbiaixada.

4. Quantitat. Per una altra banda, no som prou conscients de l’enorme quantitat d’informació acumulada que, sobre cadascun de nosaltres, existeix en diferents punts d’emmagatzemament de la xarxa. No es deu al fet que algú hagi entrat de forma fraudulenta en el nostre ordinador o el nostre telèfon. És informació que nosaltres hi hem introduït, a vegades voluntàriament i a vegades inconscientment, pensant que només seria accessible a les persones o les organitzacions públiques o privades a qui anava destinada.

Tant els destinataris com especialment les diferents empreses que l’han processat estan en condicions, utilitzant eines relacionades amb el big data o la intel·ligència artificial, d’acumular coneixements que serveixen per definir perfils i per crear algoritmes que poden influir en les nostres decisions econòmiques i polítiques, encara que pensem que les prenem en exercici de la nostra llibertat.

5. Quatre advertiments de futur. Hem d’anar amb compte i ser molt prudents respecte de la qualitat de la informació que rebem. Hem de ser molt curosos i vigilants respecte de la quantitat d’informació personal que enviem a la xarxa, de forma volguda, i molt sovint inconscient. Cal establir algunes limitacions a la utilització de l’anonimat en la difusió d’informació. I, per tal de poder conservar els avantatges del caràcter obert i de llibertat que ha suposat la xarxa, els mitjans tradicionals (premsa, ràdio, TV) haurien de conservar, i malauradament en molts casos recuperar, una clara separació entre informació rigorosa i opinió plural.

stats