Joe Biden no veu recessió

Entre economistes, diem que un país entra tècnicament en recessió quan es produeixen dos trimestres consecutius de reducció del PIB. Aquesta definició pot ser més o menys perfecta, més o menys discutible, però es fa servir per disposar d’una dada objectiva, quantificable i universal. És com quan et poses el termòmetre i dius: estic a 37 graus. I et diuen: 37 no és febre. I tu et trobes malament, tens mal de cap, mal per tot el cos i ganes de ficar-te al llit a les cinc de la tarda. Doncs, mira, potser no és febre, però jo estic malalt sí o sí.

Amb això de la recessió passa una mica el mateix. Dos trimestres seguits amb una lleu contracció del PIB és com quan estàs a 37 de febre. Llavors Joe Biden, president dels Estats Units, diu: “No, el país no té febre perquè no veig altres símptomes; no hi ha mal de cap, no hi ha malestar al cos...”

És cert? Per respondre, hem de veure realment com es troba el malalt. Els Estats Units mostren, com està passant a la UE, estranyes contradiccions. Per un costat, la inflació és senzillament al·lucinant. A qualsevol economista que fa dos anys li haguessin dit que ara estaríem amb pujades de preus de gairebé doble dígit no s’ho hauria cregut (apunt: mai no aposti contra els mercats). Així que, de mal de cap, sí que n’hi ha. Més aviat migranya.

Per una altra banda, el mercat laboral està responent molt bé. Tant als EUA com, de moment, a Europa. L’atur és baix i es creen llocs de treball. És a dir, el malalt no només té ganes de ficar-se al llit, està actiu, té ganes de fer coses. Com pot ser?

La resposta la tenim en un fenomen comú de moltes magnituds econòmiques, i se’n diu inèrcia. L’economia és sovint com la física. Hi ha forces que la mouen i, com tota força, registra acceleracions, desacceleracions, impulsos, frenades i, per descomptat, inèrcia. La inèrcia és aquell moviment que prové d’un impuls anterior que ara ja s’ha deixat de produir.

I això és el que està passant. Portem una inèrcia molt forta, causada per la tornada a la normalitat postcovid i l’estalvi acumulat. Tots dos van reactivar la tornada als llocs de treball. Així que no ens enganyem. Els EUA estan en recessió, li agradi o no al seu president. Que alguns indicadors, com ara la febre d’un malalt, no siguin determinants no vol dir que no hi hagi malaltia. La inèrcia n’és la explicació.