Jordi Savall, músic eminent, ha estat guardonat amb el premi Ernst von Siemens, que és una de les més altes distincions internacionals en el camp de la música i, de manera orientativa, se sol comparar amb els premis Nobel. “Els Nobel de la música”, en diuen, tot i que veient fins on decauen alguns premis Nobel (el de la pau, per exemple) potser acabaran deixant de ser una referència tan prestigiosa com han estat en el passat. El premi Ernst von Siemens –atorgat per l'Acadèmia de Belles Arts de Baviera, en nom de la fundació dedicada al magnat que va refundar les indústries Siemens després de la Segona Guerra Mundial– sí que té un prestigi, ara com ara, inqüestionable: es concedeix des del 1974 i –com podeu llegir a la informació de Xavier Cervantes– l'han rebut algunes de les figures més rellevants de la música del segle XX, com ara Britten, Messiaen, Segovia, Barenboim, Abbado i Bernstein, per esmentar alguns dels més coneguts. Ara, Jordi Savall s'afegeix amb tots els mereixements a aquesta nòmina il·lustre.
Jordi Savall també ho és, de conegut, tot i que és oportú preguntar-se fins a quin punt és igualment coneguda la seva feina, i la importància que té. La seva tasca com a investigador, la recuperació i actualització d'un repertori inesgotable de música antiga, les seves revisions d'autors clàssics com Monteverdi, Bach, Beethoven i Schubert, la impressionant activitat com a concertista, el tàndem artístic que durant molts d'anys va formar amb la seva dona, la soprano Montserrat Figueras, la creació i direcció de formacions com La Capella Reial de Catalunya, Hespèrion XXI o Le Concert des Nations: tot això constitueix una de les majors aportacions que ha rebut en les últimes dècades la cultura catalana, que a través de la feina de Savall i dels seus músics es projecta com a universal. Ho ha fet amb tenacitat i abnegació, amb una dedicació exigent i severa però també gojosa, perquè a Savall la música li produeix visiblement felicitat, i es proposa compartir-la amb el seu públic. Per això, a més dels milers de concerts que ha donat, també ha impulsat la creació de dos festivals de música antiga (el Festival de Fontfreda i el Festival Jordi Savall) i la del segell musical Alia Vox.
El pensament artístic de Savall uneix la música amb la història per proposar l'escolta no tan sols com un gaudi, sinó també com un punt des del qual situar-nos en el nostre present. El contacte amb la bellesa és, també, educatiu: ens ensenya a ser intolerants amb la lletjor, amb els aspectes tenebrosos i indesitjables de la condició humana. En temps obscurs com els que vivim, la música, tal com l'entén Jordi Savall, no és únicament un espai de bellesa: també és un lloc on aferrar-se, una serena barca –per fer servir paraules de la poeta Maria Josep Escrivà– dins un mar embravit i traïdor. Contra els qui recepten i prediquen el desànim, el cinisme i el ressentiment, Jordi Savall ofereix motius per sentir-se orgullosos de Catalunya, del país i de la seva cultura.
