19/07: Frugals i desconfiats

Sempre que hi ha un problema a la Unió Europea és, en el fons, un problema de confiança. Sigui sobre les euroordres o sobre els fons de compensació. La Unió és un club on s’asseuen els governs. I hi ha governs -aquells a qui els convé- que exigeixen la confiança incondicional dels seus socis. I governs que desconfien que alguns d’aquests socis tinguin els mateixos criteris que ells sobre la contenció de la despesa (o sobre el funcionament de la justícia). Ara hi ha un grup de governs que, per a la recuperació de la pandèmia, creuen que no han de donar diners sense condicions als més afectats, sinó en tot cas deixar-los o posar-hi condicions. Se’n diuen frugals i són petits, austers i desconfiats. Creuen que no és lògic que, amb els diners que ells hi posen, altres governs gastin en coses en les quals ells estalvien. No tenen les espatlles tan amples com l’Alemanya de Merkel. N’hi ha de liberals i de socialdemòcrates. No se senten satèl·lits de l’eix franco-alemany. A Espanya, aquest front dels països frugals i desconfiats s’ha presentat com l’eix del mal. Contraris a la solidaritat (un concepte que se sol aplicar als diners dels altres). La seva frugalitat és perfectament discutible. La seva desconfiança, força comprensible.