29/04/2022

L’educació ambiental i els valors

2 min

Al Museu de Ciències Naturals de Barcelona es va fer una taula rodona amb un plantejament interessant. Donaven a quatre ponents un eslògan a cadascú i els demanaven que opinessin. Els experts i els eslògans eren: Manuel Delgado i “Els petits canvis són poderosos”; Natza Farré i “La revolució serà verda o no serà”; Jordi Graupera i “Pensa globalment, actua localment”, i Cristina Castells i “El futur és elèctric”. Moderava la taula Teresa Franquesa.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Els dos primers i, en part, el tercer, des de plantejaments ideològics diferents, coincidien que els eslògans que els havien tocat insistien en les actuacions individuals, i que això és una estratègia dels poderosos per atribuir la culpa de l’emergència climàtica a cadascú i no al sistema. En resum, l’educació en valors frenaria els canvis necessaris per a una revolució real que aturi l’emergència climàtica i totes les emergències associades: matèries primeres, energia, etc. Solucions dràstiques com el decreixement econòmic, el decreixement poblacional o la socialització de les economies no són possibles si el sistema consolida l’educació en valors individuals.

L’educació en valors sembla la base dels sistemes pedagògics actuals a Catalunya: solidaritat, amistat, pau, empatia i resolució dialogada de conflictes. A les grans manifestacions catalanes dels darrers anys han aflorat aquests valors: “Ni un paper a terra, entre tots ho farem tot...”. Però l’educació ambiental vol anar més enllà: educar les conductes individuals, però també les col·lectives i, sobretot, les estructurals de la societat en general. No generar deixalles o no malbaratar energia són plantejaments inicials als quals els polítics i activistes poden donar forma d’educació ambiental i, després, de plantejaments polítics de partit o socials. No veig la flagrant contradicció que els ponents van plantejar sense matisos.

stats