L’historiador Santiago Sobrequés i Vidal (1973)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article de l’historiador i polític Miquel Coll i Alentorn (Barcelona, 1904-1990) a 'Serra d’Or' (X-1973) arran de la mort del també historiador Santiago Sobrequés i Vidal (Girona, 1911-Barcelona, 1973), esdevinguda el 30 d’agost d’ara fa cinquanta anys. Especialista en història medieval i més específicament en la guerra civil catalana del segle XV, Sobrequés va ser un dels fundadors de l’Institut d’Estudis Gironins.
A 61 anys, en plena maduresa científica i humana, quan després d’haver-nos donat obres de gran solidesa en el camp de la nostra historiografia, podíem esperar-ne moltes d’altres més importants encara, hem perdut Santiago Sobrequés. Després d’uns pocs dies de malaltia amb una greu complicació a darrera hora, traspassava el 30 d’agost darrer. Relativament recents encara les morts de Vicens Vives, Abadal i Soldevila, la nostra historiografia ha sofert una nova pèrdua. [...] Vaig conèixer Santiago Sobrequés l’agost del 1928, a Castellfollit de la Roca, on una tia seva exercia el magisteri. Després vaig seguir a distància els seus treballs sobre història, amb la consideració i amb l’admiració que mereixien, fins que, ara fa uns anys, tasques col·lectives d’interès cívic i científic ens havien permès de trobar-nos sovint i de fer reverdir la nostra antiga amistat. Això es va esdevenir sobretot en constituir-se i començar a actuar (1971) la comissió creada dins l’Institut d’Estudis Catalans per prosseguir la redacció i publicació de la Catalunya Carolíngia planejada i iniciada per Ramon d’Abadal i de Vinyals. [...] Sobrequés, que en ingressar a la Universitat de Barcelona tenia la intenció de fer Geografia, se sentí atret definitivament per la Història a través dels ensenyaments de Bosch Gimpera, Albert del Castillo i Antonio de la Torre. Per un temps molt breu, va arribar a ser deixeble de Rubió i Lluch. I mentre feia Història anava seguint també els estudis de Dret. A la Universitat es va retrobar amb el seu condeixeble de batxillerat a Girona Vicens Vives (un any i mig més gran que ell), que va enfortir la seva vocació d’historiador. La inicial especialització de Sobrequés en la història del nostre segle XV obeeix sens dubte a la inducció de De la Torre i de Vicens mateix. [...] El 1950 es doctorà en Història, amb la nota d’excel·lent, a la Universitat de Madrid amb la tesi Los Margarit y el Ampurdán, dirigida per Vicens Vives, i amb De la Torre al tribunal. En ser creat el Col·legi Universitari de Girona, dependent de l’anomenada Universitat Autònoma de Barcelona, hi actua des del 1969 com a professor contractat d’Història medieval. El gener del 1970 guanya per concurs-oposició la plaça de professor agregat de la dita disciplina. Llavors ha de deixar la càtedra d’institut que tenia també a Girona, tan llargament i amb tanta dedicació servida. [...] La seva producció científica ha estat sòlida i extensa, sobretot en la seva especialització inicial en temes del segle XV, generalment relacionats amb les comarques gironines, i al començament amb els jueus, però observem també ben de jorn un interès vers temes d’època força més reculada i d’àmbit més dilatat. El 1934 inicià les seves publicacions erudites amb Els darrers temps dels jueus gironins. L’any següent feia aparèixer Les temptatives de formació d’un estat pirinenc. Després vindria el gran silenci del temps de la guerra civil i de la immediata postguerra, amb les servituds que van imposar. És de la fi d’aquest període la publicació del magnífic manual escolar Hispania (1944), que ha assolit tretze edicions. [...] Dins el decenni dels 60 la seva producció va intensificar-se i va assolir una vàlua excepcional. [...] Amb l’obra Els grans comtes de Barcelona Sobrequés donava la mesura de la seva gran personalitat d’historiador. [...]
