Històries de la tele

La manera més curiosa de celebrar Cap d’Any

La televisió, per més invents que faci, es nodreix de les necessitats més atàviques dels humans

El programa més repetit de la història de la televisió segons el 'Llibre Guinness dels Rècords' és un famosíssim esquetx de divuit minuts que s’emet diverses vegades la nit de Cap d’Any a Alemanya per diversos canals. Es titula ‘Dinner for one’ o ‘El 90è aniversari’. És un clàssic, enregistrat en blanc i negre el 1963, i que s’emet des del 1972. A Dinamarca, Suècia, Finlàndia i Àustria han acabat copiant la tradició. La curiositat és que es tracta d’un esquetx que tot i ser una producció de la cadena alemanya NDR està gravat en anglès i emès sense subtítols. És tan popular que de tant en tant altres programes de televisió en fan paròdies, utilitzant cares de polítics o famosos, donant noves lectures a l’argument. Aquest darrer Cap d’Any, per cert, va ser la primera vegada que l’esquetx es va emetre al Regne Unit tot i ser un programa gravat en anglès. Sky Arts Channel el va emetre la tarda de l’1 de desembre com una curiositat, homenatjant els dos actors protagonistes, que, per descomptat, fa més de vint-i-cinc anys que són morts. El diari 'The Herald' el va qualificar com una tradició tan arrelada com el discurs de Nadal de la reina Elisabet.

L’esquetx té una introducció en alemany d’un presentador. Hi ha dos únics protagonistes. El còmic anglès Freddie Frinton fa de majordom James, un pobre home que ensopega cada dos per tres amb el cap d’un tigre dissecat que serveix d’estora. L’actriu May Warden fa de Miss Sophie, una vella dama anglesa que celebra el seu norantè aniversari. Es comporten com si tot plegat fos un ritual idèntic de cada any. En un saló luxós, la taula està parada per a cinc, però descobrim que la resta de convidats són imaginaris. En James li va servint el sopar i la dama li va demanant un xerès, un vi blanc, xampany, porto... Com que no hi ha ningú més per brindar, ho ha de fer en James, que cada vegada està més borratxo. El guió té una frase cèlebre com a 'running gag' que s’ha convertit d’ús popular gràcies a aquesta tradició televisiva. Cada vegada en James li pregunta a la mestressa: “The same procedure as last year, Miss Sophie?” I ella respon: “The same procedure as every year, James!” En James, al final, va tan begut que li costa vocalitzar. Quan acaben de sopar, Miss Sophie diu que ja es vol retirar a la seva habitació. “The same procedure as last year, Miss Sophie?”, pregunta ell per enèsima vegada. I ella respon, feliç: “The same procedure as every year, James!” I el majordom, obedient i embriac, fent tentines, l’acompanya escales amunt i, mirant als espectadors, diu: “Well, I’ll do my best!”, i pica l’ullet. Un final picantó per acabar.

L’esquetx manté algunes característiques de l’'slapstick', té un argument molt simple i és repetitiu. Funciona per efecte de la nostàlgia. Un programa curt, idealitzat, que serveix de ritual per començar l’any. Perquè la televisió, per més invents que faci, es nodreix de les necessitats més atàviques dels humans. I hi ha costums que no volem que canviïn mai. 'The same procedure as every year, James!'

Més continguts de