Lala, lalalá, lalala...
Mareta meva. El primer dia de l'any, el diari El Mundo treia en portada una fotografia terrorífica. El capgròs de La Grossa al costat de tres nens que duien una estelada a tall de capa. Es tractava dels membres d'una família que van anar a veure el sorteig en directe que feien els meus amics i admirats Graset i Garcia Melero al Teatre Nacional. La família havia decidit vestir-se d'aital manera es veu que per conjurar la sort. És com quan la infanta Helena va als toros amb un telèfon mòbil amb la bandera espanyola, però en lleig, perquè hi ha símbols i símbols. Els pares solen vestir els fills amb els símbols que vulguin mentre els símbols siguin legals. Tinc una foto de la meva filla acabada de néixer i vestida amb un bodi estampat amb la cara de Bowie.
El text de la portada d'El Mundo diu: "La loteria independentista també juga amb els nens". Perquè, com és sabut, aquesta loteria és independentista. I per què ho és? Doncs perquè l'única loteria apta i acceptable és la Lotería Nacional (que és la de l'anunci de la Caballé). En fi, la loteria independentista ha recaptat molts diners, cosa que m'alegra molt, perquè una part (un cop liquidats els tributs al Regne d'Espanya) anirà a projectes independentistes per a la infància. O sigui que sí. En certa manera juga amb els nens.
Però si jugar amb els nens quan es tracta de loteria és lleig, aleshores fem-ho bé. Fora nens de les fotos de la loteria. Si hi ha una família vestida amb l'estelada que es vol fer una foto amb el capgròs perquè li dóna la gana, hem d'esperar que els d' El Mundo no contribueixin també a la ignomínia. I un cop aconseguit això no ens aturem. Els nens no han d'estar presents en cap àmbit relacionat amb la loteria. Acabem, doncs, per sempre, amb el costum que tenen els de la Lotería Nacional de fer treballar de crupiers els menors de San Ildefonso.
