L’encert de facilitar els drets de les parelles de fet
El departament de Justícia va posar en marxa ahir un registre públic de parelles estables que servirà, entre altres coses, per facilitar que puguin cobrar la pensió de viudetat d’una manera més automàtica. Per cobrar aquesta pensió, la llei espanyola de la Seguretat Social estableix dues condicions fonamentals a la persona que enviuda. La primera, que hagi acumulat un mínim de cinc anys de convivència en parella. La segona, que faci almenys dos anys de la inscripció en un registre de parelles estables. Si no es compleixen aquests requisits l’única manera de fer-ho era mitjançant un acord signat davant notari. Amb aquesta iniciativa, el Govern resol la confusió existent respecte als registres de parelles de fet que fins ara hi havia en alguns ajuntaments i aclareix i detalla els drets de què disposen en comparació amb els matrimonis.
És cert que a partir de la legalització dels matrimonis homosexuals hi havia dubtes sobre la situació jurídica de les parelles de fet i, sobretot, no estava gens clar quin procediment calia seguir per inscriure’s en un registre públic amb validesa legal. Per això és un encert la iniciativa del departament que encapçala Carles Mundó, ja que els models familiars són molt variats i l’administració està obligada a garantir uns mínims drets a totes les formes de convivència.
Per inscriure’s com a parella estable cal acreditar un d’aquests tres supòsits: que la parella faci més de dos anys que conviu, que hagi tingut un fill en comú o que hagi formalitzat la unió davant de notari -són les notaries en aquest cas les que comuniquen directament al registre la constitució de la parella-. D’aquesta manera, a més d’agilitzar el cobrament de pensions, les parelles de fet s’equiparen als matrimonis en alguns aspectes com successions, reagrupament familiar, els drets i les obligacions en relació amb el fill en comú i la compensació econòmica en cas de separació. En altres coses, es mantenen diferències com ara la possibilitat de fer la declaració de la renda de manera conjunta o la prestació compensatòria per separació. En el fons, es tracta de definir un ventall de possibilitats prou flexible perquè tothom pugui triar en quin règim legal vol viure. Dins d’aquest marc de llibertats individuals el matrimoni ha passat a ser una manera, però no l’única, de formalitzar la vida en parella al segle XXI.
