Entre l’estratègia de defensa i el bany de realitat
Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van declarar ahir davant del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i van adequar les seves respostes al que esperava escoltar la fiscalia per intentar deixar-la sense arguments per continuar demanant la presó preventiva. Així, a grans trets, van renunciar explícitament a la via unilateral per aconseguir la independència, van reconèixer el marc legal i, a més a més, els dos diputats electes es van comprometre a deixar l’escó en el cas que el seu grup, Junts per Catalunya, emprengués un camí anticonstitucional. Aquestes declaracions formen part de l’estratègia de la defensa, que òbviament té com a principal prioritat aconseguir el seu alliberament i, per tant, s’han d’entendre en el context de posar fi a una presó preventiva que és totalment abusiva.
Però també és cert que responen a la nova situació creada arran de l’aplicació del 155 i l’empresonament i exili dels líders del Procés. No és tant que els partidaris de l’estat propi reneguin del que han fet, com afirmen els que busquen la humiliació de l’independentisme als tribunals, com que han hagut de fer front en molt poc temps a un bany de realisme. Ara sabem quins són els límits, i sobretot els costos personals i col·lectius, de la via unilateral i, per tant, és lògic que en aquesta nova fase del Procés s’actuï a partir d’uns altres paràmetres per minimitzar danys -personals i col·lectius-, per evitar la fractura social i per ampliar la base independentista.
Una prova que la nova etapa no serà una repetició de l’anterior és la mateixa renúncia, anunciada ahir, de Carme Forcadell a continuar en el càrrec de presidenta del Parlament. Amb bon criteri, Forcadell, que ja va haver de patir un fort desgast i una allau de querelles la legislatura passada, va dir que el nou president ha de ser algú “sense càrregues judicials” perquè pugui actuar amb total llibertat.
En aquesta nova fase també s’hauran de desterrar alguns tics de l’anterior, com ara la facilitat amb què dins del sobiranisme alguns es creien amb el dret a acusar de “traïdors” aquells que simplement s’atrevien a expressar algun dubte o mirar el camí amb els llums llargs. El bany de realitat no ha de ser només per als polítics que estan pagant un alt preu pel seu compromís; ha de ser per a tothom i, especialment, per als que agafin el relleu en el lideratge.
