Llarga vida a l'Euroregió
L'ARA ha publicat els darrers sis mesos tres articles d'opinió sobre l'Euroregió Pirineus Mediterrània (EPM) -l'últim el passat 11 de novembre- signats per Marçal Girbau, membre de l'Acadèmia Occitana - Consistori del Gai Saber. Malgrat que la direcció general de Relacions Exteriors no acostuma a respondre articles d'opinió, he cregut oportú aprofitar el dret de rèplica per explicar les prioritats de la Generalitat de Catalunya en relació a l'Euroregió, i així ajudarem una mica a corregir el dèficit d'informació.
Per desfer dubtes i deixar les coses clares: l'EPM és una prioritat del govern de Catalunya com a projecte de cooperació política. Ho ha dit el conseller Homs en seu parlamentària i, per tant, no caldria reiterar-ho. Precisament perquè és una prioritat del Govern, en temps de dificultats com els anys 2010-12, s'hi han destinat al voltant de 600.000 € i enguany 215.000 € més, que es faran efectius, com és la nostra obligació, abans que finalitzi l'any. També hi ha aportacions sectorials de Cultura, Territori i Universitats i Recerca per fer funcionar la secretaria general de l'EPM, amb seu a Catalunya. De tots els territoris de l'EPM, Catalunya és el que més aportacions ha fet els darrers quatre anys. És cert que en els darrers mesos hem patit, com tota l'estructura de la Generalitat, alguns retards en els pagaments. Però en política la voluntat es demostra sobretot en els compromisos.
Les Illes Balears, el Llenguadoc, el Rosselló, el Migdia-Pirineus, són el nostre espai natural. Abandonar-lo seria un contrasentit. L'entusiasme, l'interès i, si se'm permet, la sensibilitat de cooperació amb tots aquests territoris germans segueixen tan vigents com sempre. Sap greu que el Sr. Girbau en dubti com ho fa en el darrer article. Amb l'Euroregió i els seus territoris compartim història, llengües, símbols i, encara més important, futur. Un projecte polític que beneficia el conjunt de la societat, per què hauria de deixar de ser prioritari? Aquesta prioritat es tradueix en cooperació política i en iniciatives concretes com el Creamed o l'Eurocampus, amb xarxes de vivers d'empresa i universitats, a més de convocatòries per a projectes culturals i mediambientals. L'Euroregió crea eines al servei de les persones, que és l'objectiu de qualsevol administració.
Tanmateix, que l'Euroregió sigui per al senyor Girbau una gran i gairebé única prioritat no vol dir que altres xarxes de cooperació territorial com la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) o l'Arc Llatí hagin de ser menystingudes, com fa en el seu article. La CTP, per exemple, a part de fer "periòdiques trobades simpàtiques", ha distribuït fons europeus per valor de prop de 170 milions d'euros durant el període 2007-13, dels quals un bon grapat han anat a parar a la construcció de l'Hospital Transfronterer de la Cerdanya a Puigcerdà, a l'establiment de l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic o al desenvolupament de projectes en benefici d'una millor cohesió territorial. L'Arc Llatí, per la seva banda, és una organització de governs supramunicipals a nivell de diputacions, del qual el govern de Catalunya no en forma part. Finalment, qüestionar una institució de prestigi internacional com l'IEMed és, com a mínim, agosarat.
Un comentari sobre la proposta estrella: que els pressupostos de la Generalitat consignin entre l'1% i el 2% dels fons Feder del proper programa operatiu (2014-20) al finançament de l'EPM per evitar així els petits problemes dels darrers mesos. Aquesta proposta que el Sr. Girbau posa sobre la taula la va plantejar abans de l'estiu el govern de Tolosa i ha estat del tot desestimada per tots els serveis tècnics, fins i tot els del mateix govern que ho va proposar. Avui estem estudiant quin mecanisme ha de permetre no tant finançar l'EPM, que ha de poder viure amb les aportacions dels socis, sinó accedir amb més potència i qualitat a programes europeus que ens permetin fer el que, al cap i a la fi, s'espera d'una entitat com l'EPM: oferir solucions als problemes i inquietuds dels ciutadans.
Acabo com començava: l'Euroregió Pirineus Mediterrània és una prioritat per al govern de Catalunya i crec sincerament que ens hauríem d'esforçar a parlar-ne amb propietat, dient les coses pel seu nom, amb rigor i sense faltar a la veritat. Llarga vida a l'Euroregió!
