Llengua connotada i diplomàcia intel·ligent
La segona tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona ha estat rebuda per la cònsol dels Estats Units, i ha penjat una foto de la trobada a X, acompanyada d’un text del tipus “abordar desafiaments comuns” i “enfortint llaços entre territoris”, només en castellà.
Que la representant de la capital de Catalunya no piuli en català és revelador. Primer perquè, si per alguna cosa es distingeix des de fa anys el Consolat dels Estats Units a Barcelona (un dels consolats dels EUA més antics del món, obert el 1797), és per l’ús habitual del català en les seves comunicacions a les xarxes. És una normalitat que no hauríem d’estar subratllant, però, tenint en compte el pa que s’hi dona, hem de qualificar-ho de demostració de diplomàcia intel·ligent. I després, perquè és decebedor que algú pensi que la llengua pròpia del país (i oficial, per si té por d’enganxar-se els dits) no serveixi per parlar amb el món.
El valor social de les llengües i els seus usos canvien amb el pas dels anys i, en els últims temps, el català està afectat per un doble corrent: el globalista, en què l’anglès primer i el castellà després tenen estatus de llengües franques (sobretot en una ciutat internacional com Barcelona), i el nacionalista espanyol, que renova la llengua catalana com un dels objectius a abatre després dels “excessos” del Procés. Totes dues influències reforcen l’estigma que, si no vols tenir problemes, millor que t’expressis en públic en castellà. En un moment com aquest és fonamental que els nostres electes recordin que l'ús de les llengües mai no és neutre i que no contribueixin a convertir el català en la llengua connotada.
