29/12/2021

Era llibertat d'expressió, clar

2 min

Ni injúries a la Corona, ni enaltiment del terrorisme ni, per descomptat, amenaces. Al final ha passat el que havia de passar i un tribunal d'un país democràtic ha descartat extradir un cantant de rap, com si fos un delinqüent perillós, pel contingut de les lletres de les seves cançons. La noció més elemental de la llibertat d'expressió (aquesta que la justícia espanyola sí que aplica escrupolosament quan es tracta de defensar un cartell de Vox que difama els migrants menors d'edat) empara els artistes per fer caricatura, sàtira o burla dels personatges públics i de les institucions, i així ha de ser si volem viure en una societat mínimament sana. 

Convé recordar que Valtònyc va ser condemnat a tres anys i mig de presó per l'Audiència Nacional i que la sentència va ser ratificada pel Tribunal Suprem, de manera que la decisió del jutge belga torna a deixar les més altes instàncies de la justícia espanyola en ridícul, a més de confirmar –una vegada més, per si calia– una cosa bastant pitjor que el simple ridícul: que els alts tribunals espanyols prenen decisions de part, en favor sempre de l'anomenat sistema del 78 i, més concretament, de la part d'aquest sistema polític —i institucional— que representa més clarament la continuïtat amb el règim franquista. En resum, que la justícia espanyola (la seva cúpula, per ser exactes) està polititzada en favor del nacionalisme espanyol de dreta i d'extrema dreta, l'espai políticament representat per PP, Vox i Ciutadans (i, periodísticament, per una majoria aclaparadora dels mitjans espanyols). Òbviament, un estat de dret en aquestes condicions no és viable.

En l'afer Valtònyc la Corona espanyola tenia una ocasió perfecta per dissimular una mica, i, només que el rei hagués demanat que s'aturés el procés judicial contra el raper, hauria ofert una imatge (ni que fos una imatge) d'una certa sensibilitat democràtica. Naturalment, això no va succeir, i no tan sols això, sinó que ara es produeix l'inevitable tancament de files ultranacionalista. Jutges, fiscals, casa reial, opinadors, periodistes, militars, polítics i tots els que vostès vulguin, mesclats i remenats, sortiran en tromba a defensar la independència i imparcialitat de la justícia espanyola i la irreprotxable actitud del rei Felip VI, barrejant-hi algunes diatribes contra Bèlgica i els belgues. No arribaran a dir allò de “Santiago y cierra España”, però se sobreentendrà. L'autarquia té aquestes coses.

Valtònyc, mentrestant, durant els quatre anys de suplici i d'exili, ha anat agafant vent a la flauta i s'apunta a les ulceroses guerres de l'independentisme, com la que enfronta els de l'exili contra els de la presó, amb un moc contra Òmnium Cultural òbviament dirigit a Jordi Cuixart. Fa algunes setmanes també va dir que la seva Mallorca natal ara se li faria petita, perquè ara té ambicions que no serien possibles de satisfer vivint a l'illa. Una altra vegada: enfilar-se a la parra, i fins i tot ser un poc cap de fava, no són comportaments delictius i s'han de poder exercir amb plena llibertat.

Sebastià Alzamora és escriptor
stats