El 'low cost' es converteix en hegemònic al Prat
La xifra és contundent i no ofereix dubtes: els vols low cost ja representen el 60% del trànsit a l'aeroport del Prat. A Barajas és d'un 28%. El model que s'hi està consolidant és el d'aeroport de vols individuals de ciutat a ciutat, de vols que són compartiments estancs; genera volum i és ideal per al turisme. No és precisament el model del hub , que facilita la connectivitat amb diverses ciutats -sobretot grans capitals- com a punt de distribució de vols; ideal per a una altra mena d'activitat econòmica.
L'increment del pes dels vols de baix cost ha estat espectacular en els últims quatre anys. El 2007 es va celebrar el que es coneix com l'acte de l'Iese , la petició de gestió descentralitzada per al Prat per fer-ne un hub . El 2009, quan es va inaugurar la T1, el pes del low cost era del 38,6%. És a dir, ha crescut 22 punts percentuals del 2009 ençà, però en direcció contrària a la demanada.
És clau en aquest sentit l'actuació dels governs espanyols. L'executiu Zapatero, que el 2010 havia obert el meló de la privatització d'Aena, va accedir a la petició catalana i l'estiu del 2011 va posar al mercat Barajas i el Prat per separat. Hi va haver ofertes i l'operació Spanair, iniciada el 2009, havia de completar el pastís: un hub necessita una companyia de referència i Spanair era el caramel perquè alguna de les grans s'instal·lés al Prat. Però al govern Zapatero li quedava ben poca vida a la Moncloa, i ho sabia: era una concessió amb data de caducitat. En arribar el PP al poder, a finals d'aquell 2011, tot plegat es va aturar: Spanair, sense espai, va acabar morint el 2012 i Abertis, etern aspirant a gestionar el Prat, té en venda la divisió aeroportuària. A finals d'any el govern del Partit Popular tornarà a posar a la venda Aena, però sense separar Barajas i el Prat.
És cert que aquest model low cost , que el sector turístic aplaudeix i que genera volum de vols, ha permès resistir durant la crisi. Però cal plantejar-se què passarà quan vinguin temps més bons, quan es pugui aspirar a no viure només del low cost . Si seguim depenent de les decisions que passen directament o indirectament per l'Estat, ¿trobarem la complicitat necessària per diversificar i dinamitzar el Prat i, per tant, l'activitat gairebé arreu del país?
