Madame Curie. Una vida exemplar (1934)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’obituari de Marie Curie (Varsòvia, 1867 - Sallanches, França, 1934) signat amb tres asteriscs, publicat a 'Mirador' (12-VIII-1934) i atribuïble a Just Cabot (Barcelona, 1898 - París, 1961), periodista cultural autor en aquell setmanari d’articles sobre científics. Avui és el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, instituït per l’ONU l’any 2015.
Malgrat la seva vida retreta, dedicada del tot als treballs de laboratori en els quals l’ajudaven darrerament la filla i el gendre, fins els més distrets s’han adonat que la humanitat acabava de sofrir una gran pèrdua amb la mort de Marie Sklodowska, ocorreguda el matí del dia 4 en el sanatori de Sallanches. Nascuda a Polònia el 1867, filla d’un professor d’universitat, Marie Sklodowska, estudiant a París, conegué Pierre Curie, el qual es dedicava a continuar els treballs de Pasteur sobre simetria de les formes cristal·logràfiques. Des de llur matrimoni, la parella Curie va emprendre treballs sobre radioactivitat que han fet famós aquell cognom. [...] El 1898 descobrien el radi, el qual no fou aïllat fins 1910 col·laborant Madame Curie amb Debierne. [...] Aquella substància havia de revolucionar la física, la química i trobar aplicacions inestimables en medicina. [...] Modesta sempre, en una de les notes presentada a l’Acadèmia de Ciències donant compte del descobriment, Marie Curie invoca el tutoratge de Becquerel, Lacroix, Elard, Demarçay i altres savis: “Remercio aquests senyors de llur amabilitat”, diu. [...] Pierre Curie morí el 1906, al mig d’una plaça de París, atropellat per un camió. Madame Curie fou nomenada a succeir el seu marit a la Sorbona. Era la primera vegada que una dona hi exercia una càtedra. [...] Pierre Curie era de l’Acadèmia de Ciències, i calgué vèncer una gran resistència perquè la vídua presentés la seva candidatura al cadiral acadèmic. A molts savis els semblava massa fort que una dona pogués formar part de l’Acadèmia. Maniobraren com uns desesperats per presentar enfront de Madame Curie un altre nom de prestigi: el de Branly, que fou elegit per un vot de majoria. En canvi, a l’Acadèmia de Medicina les coses anaren d’una altra manera. Presentada i defensada pel Dr. Roux, la candidatura de Marie Curie fou acceptada tan sense protestes que tots els altres candidats trameteren una lletra al secretari de la corporació anunciant llur retirada. Dues vegades premi Nobel –el 1903, amb Becquerel i Pierre Curie; el 1911, tota sola–, no per això Marie Curie deixà la seva vida reclosa, consagrada al seu laboratori de prop del Panteó, o bé a casa seva, al cor del vell París. Una vegada, a la sortida del tren que la duia a l’estranger, hi havia tot de periodistes. Al primer que se li presentà, Marie Curie li digué: "En el primer vagó hi ha Maurice Chevalier. Val més la pena que us amoïneu per ell que no pas per una pobra dona com jo". [...] Diguem només que gràcies al radi es parla amb versemblança i fonament científic d’un somni tingut per quimèric dels alquimistes medievals: la transmutació de la matèria, la qual ha estat aconseguida per Rutherford. Ja es veu, doncs, quines sorpreses més fecundes reserva encara la substància en la descoberta de la qual ha tingut tanta part aquesta dona modesta, vestida sempre de negre, que ha mort mentre preparava una reedició, posada al dia, del seu curs de radioactivitat redactat el 1910.
