04/01/2016

La màgia de regalar la teva sang tot l’any

2 min

QUAN VAIG FER 18 anys el pare em va felicitar perquè ja podria donar sang, i em va acompanyar a fer la primera donació, per assegurar-se’n. Jo estava pensant a poder votar, treure’m el carnet i fins i tot anar al bingo, i ell va trobar una manera plàstica i directa de fer-me entendre que amb la majoria d’edat arribaven drets i deures. No oblidaré mai l’escena, em sentia gran, adult, com el pare. He copiat aquest ritual iniciàtic amb els dos fills que ja tenen edat de donar sang, i és una experiència fantàstica. Poques vegades experimentes una sensació de plenitud com quan acabes d’omplir aquella bossa que salvarà vides i que t’ha costat només uns minuts i una part de tu que es regenerarà ràpid.

Els últims mesos he fet vida hospitalària, i he presenciat escenes de personal a cada sala d’espera suplicant als acompanyants dels malalts que anessin a donar sang, que n’hi havia escassetat. El sistema està ben muntat, i hi ha donants constants i motivats, però hi ha encara molta gent que no s’ha iniciat. I hi ha èpoques fluixes de donants, mentre que els que en reben no distingeixen el calendari, les malalties no fan pont ni vacances.

Ho escric avui que estem pendents de si ens hem portat bé, i tots sabem com és de bonic rebre regals, i com és d’emocionant fer-ne. I que només donar és la garantia que rebrem, el dia que ho necessitem. I ho escric perquè del 15 al 22 de gener hi ha la Marató 2.0 de donants de sang, una ocasió immillorable. Si algú té ganes de comprovar que la punxada és ridícula i que la mandra no és cap justificació ara que hi ha tanta demanda, li posarem simbòlicament la corona de rei vermell, tan màgica que funciona tot l’any.

stats