08/11/2021

El poder màgic del llop

2 min

El 30 minuts d’aquest diumenge va funcionar molt bé pel que fa a audiència. Va ser el tercer programa més vist a Catalunya el diumenge després de les dues edicions del Telenotícies. Possiblement la bona promoció que TV3 va fer de Que ve el llop! va ser un reclam eficaç per generar curiositat al voltant d’un tema que a primer cop d’ull no semblaria gaire apassionant televisivament. Però l’anunci que vam estar veient durant la setmana d’aquell home udolant en plena nit i escoltant com el responien els llops al cap de pocs segons va generar la dosi necessària d’intriga que necessita l’espectador. 

El reportatge Que ve el llop! tenia la gran virtut d’obrir el punt de vista i anar molt més enllà del debat a favor i en contra de la introducció d’aquesta bèstia a la fauna del país. El llop es convertia en el gran protagonista absent i furtiu que servia per aprofundir d’una manera molt més elaborada i complexa del que és habitual en el debat ecologista. I feia divulgació de la duresa i de les implicacions laborals que té el sector de la ramaderia. Acostava l’espectador neòfit al món ramader amb un enginy indubtable. I això que l’entradeta incomprensiblement llarga i espessa de Carles Solà per donar pas al reportatge gairebé ens va estar a punt de dissuadir de continuar veient el programa. L’astúcia narrativa radicava sobretot en l’habilitat per mostrar-nos el comportament de les bèsties, especialment de les ovelles i dels gossos. El 30 minuts tenia gairebé un component de documental d’animals que de manera subtil connectava amb aspectes que tenen a veure amb l’etologia. L’ensinistrament dels gossos, la creació dels vincles que estableixen aquests animals amb les ovelles, la conducta de les ovelles quan s’espanten amb els excursionistes, el vol dels voltors com a advertència d’un animal mort... En múltiples ocasions i al marge del relat periodístic la càmera observava amb molta sensibilitat la conducta de les bèsties, i això és gairebé hipnòtic. 

Com deia un dels testimonis del reportatge, el llop és un animal que per raons culturals està carregat de simbologia. La història, la mitologia, les faules, els contes infantils, la literatura universal, la cinematografia i la televisió han contribuït a engrandir el misteri i la llegenda al voltant d’aquesta bèstia perillosa. L’enorme habilitat de la mateixa bèstia per defugir l’home i moure’s amb ardidesa durant la nit encara incrementa més el seu tarannà enigmàtic. La mirada penetrant, l’esperit traïdor i l’aura terrorífica que envolta les històries que protagonitza el converteixen en un animal inquietant. Per tant, potser podríem arribar a explorar en els aspectes més inconscients que van provocar que els espectadors paréssim atenció a un reportatge que aprofundia en el retorn del llop a Catalunya i les implicacions que suposa en diferents àmbits.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
stats