Una manifestació d’un valor extraordinari
La mobilització protagonitzada pel sobiranisme català ahir a Brussel·les va ser d’una dimensió que no es podrà ignorar i d’un valor extraordinari. Al marge de les legítimes posicions ideològiques de cadascú, que 45.000 ciutadans europeus es desplacin al cor polític del continent per manifestar-se davant de les institucions comunitàries és un fet inèdit en la història de la UE. I demostra que, malgrat que alguns governs europeus vulguin tapar-se els ulls i les orelles, la crisi catalana ha vingut per quedar-se, ja que interpel·la directament els valors fundacionals de la Unió.
Les desenes de milers de catalans que han fet l’esforç de passar-se més de 20 hores a la carretera o s’han pagat un bitllet d’avió per fer sentir la seva veu i traslladar el seu escalf al president Puigdemont i els consellers Comín, Ponsatí, Serret i Puig, no són, com algú ha pretès, antieuropeus. Són, de fet, tot el contrari. Són ciutadans que creuen tant en Europa que han decidit anar a Brussel·les a demanar a la Unió que no permeti que, en el seu territori, es violin drets civils tan elementals com el dret a un judici just. El seu exili serveix, a més, per denunciar la complicitat dels estats europeus amb la repressió judicial i policial ordenada des de Madrid.
Perquè quina Europa es pot construir quan hi ha estats que empresonen dirigents democràticament elegits sota acusacions falses com la de l’ús de la violència? Quina Europa es pot permetre el luxe d’expulsar dos milions de ciutadans que reclamen poder-se expressar de manera democràtica i pacífica a través de les urnes?
Ahir va quedar clar que, tal com afirmava fa uns dies l’editorialista de The Guardian, “el resultat del 21-D determinarà no només el futur de Catalunya i Espanya, sinó d’altres nacions i institucions de la UE”. Aquestes eleccions, en efecte, determinaran el futur europeu perquè serviran per comprovar si el tancament de files dels estats al voltant de Mariano Rajoy ha fet minvar la voluntat catalana de decidir el seu futur o, al contrari, l’ha refermat encara més. Aviat sortirem de dubtes. Però que ningú dubti que les cancelleries europees estaran pendents de Catalunya la nit del 21-D, per molt que Rajoy els digui que ja ho té tot sota control. El que es va veure ahir a Brussel·les no permet donar cap crèdit a l’optimisme de Rajoy.
