DIETARIVV

8/3: El linxament mediàtic de Rufián és ‘racialista’

En el ric debat polític francès s’ha posat en circulació el terme racialisme. Contra el sentiment actual que no té sentit ni és decent parlar de races en el debat polític, hi ha qui creu que els cognoms, els orígens, la raça, són i han de ser dades polítiques rellevants. Els racialistes, a l’extrema dreta i a l’extrema esquerra de l’espectre polític francès, practiquen una mena de determinisme racial i cultural que vindria a dir que no votem i pensem amb el cap, sinó amb la sang. Que som presoners en els comportaments polítics i ideològics de la nostra pertinença prèvia, inevitable i eterna a un grup ètnic. Si Rufián és xarnego no pot ser independentista i, si ho és, deu ser per alguna síndrome d’Estocolm. Aquesta seria la lectura racialista. Llegir la política a partir dels cognoms. Proclamar, com fan alguns a França, que les races existeixen i que hi ha races culpables, amb una mena de culpa històrica. Personalment, el racialisme em sembla un fenomen enormement inquietant, que cal combatre. Perquè nega l’individu: ens redueix a una etiqueta que no et pots treure mai de sobre, com si només fossis allò. I perquè, en definitiva, entre el racialisme i el racisme només hi ha tres lletres de diferència.