“El patiment dels civils ha superat tots els límits”, han conclòs els 28 països que han exigit a Israel que acabi la guerra a la Franja de Gaza. Suposo que buscaven una manera d’expressar que el que està fent Israel amb els palestins és d’una crueltat intolerable i ho han redactat així: “El patiment ha superat tot els límits”.
Vol dir això que hi ha límits acceptables per al patiment humà? Que hi ha uns patiments bàsics, d’obligada acceptació, abans que la comunitat internacional se senti amb autoritat per aixecar un filet de veu, encara que sigui? Pel que hem vist a Gaza, queda dins del patiment habitual suportar bombardejos, ser deportat, ser assassinat a la cua del menjar de les ONG, veure camions carregats d’ajuda a l’altra banda d’una tanca i no poder-s’hi acostar, i veure bombardejar els camps de conreu i els pous d’aigua. Això estava i està dins els límits. I, pel que sembla, fora dels límits queden les costelles dels infants i dels adults quan es comencen a marcar a simple vista per la tele. Els límits són que veiem gent morir-se de gana.
Si el patiment dels civils ha superat tots els límits és que els governants han superat, també, tots els límits del Codi Penal. Ja fa temps que la neteja ètnica que Netanyahu ha ordenat perpetrar a Gaza el fa anar amb les mans tacades de sang. Aleshores, per què la resposta internacional, inclosa la dels països àrabs, queda tan dins dels límits de la cautela diplomàtica? El mal que aquesta desproporció fa a la confiança en les lleis és devastador per a la moral col·lectiva. Prenem-ne nota, perquè si avui hi ha milers de civils sotmesos a patiments més enllà dels límits és que qualsevol dia ens ho poden fer a qualsevol de nosaltres. I 28 països escriuran una nota de protesta.
