El territori el conserva la seva gent
Últimament hi ha una qüestió que m’admira: veure paisatges cuidats, extensions de territori ben gestionades. Arribant des del sud, de Vall-de-roures a Falset o entrant a Almenar des de Fraga, mirant per la finestreta de l’AVE, tornant d’Euskadi, venint del sud de França, siguin finques de secà o d’horta, m’admira la bellesa d’aquells conreus que organitzen tots aquells mosaics plens de bellesa. Darrere de totes aquestes parcel·les grans o petites, darrere dels boscos que fan goig, hi ha moltes hores de feina de persones anònimes, i sempre penso amb quina naturalitat imaginem que tard o d’hora allò arribarà a la nostra cuina, a la nostra taula. Pagesos, ramaders que deuen estar envellint i que és complicat que tinguin un relleu generacional.
I aquí ve la meva reflexió. Potser no és una expressió afortunada parlar dels rebostos del país, però cada cop més veus posen damunt la taula la qüestió de qui garantirà que tinguem fruita, verdura, cereals, carn, embotit. D’altra banda, hi ha veus que reclamen alternatives a la gestió dels boscos per evitar, per exemple, incendis forestals en cada episodi de sequera. No serà suficient, però el mínim és pensar que la gent que produeixi tots els nostres aliments, que cuidi els nostres boscos, se senti part de les nostres vides quotidianes i visqui amb dignitat i reconeixement.
És problema de tots continuar tenint un territori ben gestionat que ens permeti produir aliments, i trobar una alternativa sostenible al sotabosc. El nostre terreny conreable i la neteja de boscos poden ser uns instruments de dinamització econòmica del territori; poden ser sectors generadors d’ocupació i d’economia induïda.
Territori, persones, paisatge i aliments, una equació guanyadora si hi afegim dos qualificatius: ecològic i de proximitat. Però això -i ens hi haurem d’anar acostumant- té un cost més elevat i, per tant, un preu no gaire però un pèl més alt. Si volem que els pagesos facin aquest salt qualitatiu reconvertint les seves terres en horta ecològica, que el sotabosc es converteixi en una nova font d’energia, etc., nosaltres no hauríem d’escollir sempre en funció del preu.
En parlàvem no fa gaire amb els companys de la Fundació Alícia, de la Cooperativa Mans i de la Fundació Integra Pirineus. Amb tanta gent amb problemes per arribar a final de mes, que difícil que és buscar l’equilibri entre tenir aliments per a tots i trobar una sortida per als pagesos que han fet l’opció del producte ecològic, per als petits productors artesanals, per als ramaders que volen tancar cercles. Es tracta de buscar l’equilibri per a les iniciatives socials basades en energies netes al mateix temps que convivim amb la pobresa energètica.
Imaginem una combinació de dues propostes. D’una banda, promoure un turisme d’interior que valori el fet de posar cara als que s’ocupen d’una cosa tan important com és la nostra alimentació i, per tant, la nostra salut. De l’altra, crear un circuit econòmic perquè la neteja del sotabosc convertint-la en estella sigui una alternativa, per exemple, per alimentar calderes en zones fredes on la necessitat d’escalfor pot fer assumible el petit cost addicional que això suposa.
Una d’aquestes propostes ja ha començat a caminar. Ara que ja han passat uns mesos, vull fer un reconeixement explícit als responsables d’agricultura i turisme que van impulsar conjuntament un projecte tan trencador com Benvinguts a pagès. Els productors artesanals, els pagesos, els ramaders van tenir la voluntat de fer d’hostes de tots aquells que vam voler conèixer de primera mà gent amb voluntat de dedicar la seva vida a oferir-nos productes per a la nostra alimentació. Ells hi van dedicar tot un cap de setmana i van valorar molt positivament aquesta primera experiència; van sentir el plaer, ells també, de posar cara a les famílies que consumirien els seus productes.
De la segona proposta, la neteja del sotabosc i la seva conversió en estella, Integra Pirineus n’és un excel·lent exemple, i al bosc ja es noten els efectes positius, però la comercialització continua sent difícil.
I ara una proposta complicada però possible. ¿I si els nois i noies sense feina, en l’entorn metropolità i a l’alta muntanya, trobessin aliances per aconseguir feines dignes ajudant gent del territori que, per edat, hauran de deixar la seva ocupació? Reaccionem abans que es perdi la seva experiència i expertesa. Ens hi juguem molt.
