26/11/2021

Ets massa vella! Ets massa jove!

2 min

La discriminació per edat s’ha fet especialment evident darrerament i, com moltes altres coses en els últims dos anys, s’ha aguditzat durant la pandèmia del covid-19. Aquesta discriminació té un nom, edatisme. Es produeix quan l'edat es fa servir per categoritzar i dividir les persones i això provoca danys i injustícies. Per exemple, quan en una selecció de personal descartem determinats currículums només per l’edat, estem cometent edatisme, ja sigui perquè excloem algú per massa gran o per massa jove. També estem essent edatistes quan fem determinades generalitzacions, com quan afirmem que la gent gran té problemes amb les eines digitals. L’habilitat amb tot el que és digital no té per què dependre només de l’edat. Hi ha persones de 24 anys ben justes pel que fa a competències digitals i n'hi ha de 73 molt hàbils digitalment. L’edat pot ser un factor causant de la bretxa digital, però de cap manera és l’únic. Estic més que convençuda que la professió, l’interès o l’entorn en el qual et mous són altres factors tant o més importants que l’any de naixement.

I és que un estudi de l’ONU publicat enguany, amb dades obtingudes en una enquesta realitzada a 83.034 persones en 57 països, palesa que una de cada dues persones té actituds moderadament o altament edatistes, és a dir, estereotips i prejudicis en funció de l’edat. 

Durant la pandèmia hem estat testimonis de primera línia d’aquesta discriminació tan estesa. En el discurs públic i a les xarxes socials s'han estereotipat les persones grans i les joves. En alguns llocs l'edat s'ha utilitzat com a únic criteri en l'accés a l'atenció mèdica i, sobretot durant el confinament, els joves van patir discriminació. A més, tenim la tendència a decidir què necessita algú simplement perquè és gran o perquè és jove. No seria millor si ho preguntéssim directament als afectats per una determinada política, incloent-hi una de sanitària? Només són persones grans o joves, no són persones sense criteri.

L'edatisme contra els més joves es manifesta en moltes esferes socials, en què les seves veus solen ignorar-se o rebutjar-se. Entre les persones grans, l'edatisme s'associa amb una pitjor salut física i mental, més aïllament social, més inseguretat financera, menys qualitat de vida i més morts prematures. L’OMS calcula que 6,3 milions de casos de depressió a tot el món són atribuïbles a l'edatisme. Malauradament, a sobre, a aquesta discriminació se n’hi solen afegir d’altres, com les relacionades amb el gènere, la raça i la discapacitat, la qual cosa té un efecte negatiu sobre la salut i el benestar de la població.

Com diu Michelle Bachelet, alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, hem de lluitar obertament contra l'edatisme i entendre'l com una violació dels drets humans profundament arrelada. I, mira, he pensat que un bon antídot podria ser gravar-se al cervell aquest vers de J.V. Foix (fent-ne una abstracció aplicada a persones): "M’exalta el nou i m’enamora el vell".

Marta Aymerich és vicerectora de la UOC
stats