19/06/2021

“Estar a matadegüella”

2 min
“Estar a matadegüella”

Es veu que el govern espanyol i les elèctriques estan “a la grenya”, segons sento en un telenotícies de TV3. Ni l’un ni l’altre els veig gaire de la moda dels grenyuts, però, vaja, de més verdes en maduren.

Una grenya és un floc de cabells embullats, i si no fos pel nostre contacte pell amb pell amb el castellà no sabríem pas què vol dir estar a la grenya” (bé, l’expressió que recullen els diccionaris castellans és andar a la greña ). No és una expressió transparent. De fet, és d’aquelles que recordes la primera vegada que les sents o llegeixes precisament perquè no les entens i et criden l’atenció (en aquest cas, potser perquè ja feia anys que havia deixat enrere la meva època de les xolles, les grenyes a la meva zona). Quan t’hi pares a pensar, ja veus que deu venir de les estirades de cabells típiques de moltes baralles infantils (que aquí no vol dir només de preescolars).

Un cop detectat el castellanisme convé que ens preguntem si és gratuït, si hi recorrem perquè en català no tenim altra manera de dir el mateix, si no tenim expressions igual de funcionals i adequades al mateix registre, en aquest cas l’informatiu. Abans de res, també cal dir que estar a la greña, en castellà, potser és d’un registre menys neutre que l’informatiu, més col·loquial, per tant, no del tot adequat per a una informació. Ho dic perquè, evidentment, les alternatives que tenim en català també tendeixen a ser col·loquials, esclar.

Podria funciona bé estar a matadegolla (aquesta sí que és transparent!). D’acord que potser a algun lector li semblarà folchitorresca, però precisament per això sona menys col·loquial, tot i que en el seu origen ho fos clarament. Sembla que ve del món militar: els soldats poden entrar en un poble matant i fent tot el mal possible, és a dir, a matadegolla. Tenint en compte el govern bífid que hem patit els últims anys, sembla estrany que aquesta frase no s’hagi popularitzat. Seguint pel mateix camp semàntic mortífer, esperem que els dos membres majoritaris del Govern no continuïn estant a mata qui mata, una expressió, per cert, que també he tret d’un TN i que veig que el DCVB recull. Quan les coses es fan bé, també cal dir-ho.

Estar a matar voreja el castellanisme i estar com gat i gos, no poder-se veure, estar de punta i tantes altres són opcions que, tot i ser vàlides, potser no són gaire adequades per a contextos formals. ¿Però la llengua d’un informatiu ha de ser sempre formal? La promiscuïtat entre registres està a l’ordre del dia en la informació. I entre llengües també. Quan és volguda, fantàstic, quan no ho és, ja no tant. I menys quan estan en condicions tan desiguals.

Lingüísta i periodista
stats