Mazón, mig any després
Aquest dilluns 28 d'abril hi haurà una gran manifestació a València que exigirà la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, la setena des del 29 d'octubre, la data de la DANA que va costar la vida a 228 valencians. Sens dubte, Mazón i el Partit Popular esperaven que, a aquestes altures, la indignació ciutadana s'hauria esbravat. No ha estat així. Durant aquests mesos, Mazón ha protagonitzat una fugida endavant desesperada i sovint obscena, en què les mentides, els canvis de versions i l'alternança de registres i de tons en el discurs, des de la llagoteria fins a l'amenaça, han estat la constant. Molts l'han donat per amortitzat durant aquest temps, el PP ha vacil·lat i ha canviat de parer i de tàctica amb ell sovint, però ara com ara Mazón segueix a la presidència de la Generalitat. Per a ell, això és l'únic que compta.
Aquesta setena manifestació arriba just el dia abans de la data rodona del mig any de la catàstrofe, i també el de l'inici d'un congrés del Partit Popular Europeu a València. L'actual president del PP europeu, l'alemany Manfred Weber, és un polític de dreta dura plenament alineat amb el PP espanyol, especialment en l'objectiu de fer caure el govern espanyol d'esquerres per la via que sigui. Cercaran amb aquest congrés capgirar el relat dels fets, de tal manera que el govern autonòmic del PP en surti aclamat com el que treballa de valent pel benestar dels ciutadans, i el govern de Pedro Sánchez com el responsable de totes les desgràcies. Aquest és el discurs actual de Mazón, que li ve dictat des del carrer Génova de Madrid, i que aquesta setmana obtindrà cobertura europea. Es voldrà també, previsiblement, lligar un pont nostàlgic amb les aclamacions triomfals d'altres cites congressuals valencianes dels populars, en els temps venturosos de Rajoy i Rita. Mazón oscil·la entre el paper de la presència molesta (pel seu fracàs) i el de la figura que cal reivindicar (com una víctima més de Pedro Sánchez).
Però el president valencià no tan sols malda per romandre en el poder, sinó sobretot per fer-ne ús. En aquests sis mesos el Consell presidit per Mazón ja ha adjudicat 248,2 milions d'euros en contractes d'emergència (llegeixi's: concedits a dit) per dur a terme allò que el mateix Mazón anomena “la reconstrucció”, i que en realitat torna a tenir bastant de nostàlgia de vells temps: concretament, la dels anys de la Gürtel, de la Kitchen, del cas Taula i de les grans pilotades urbanístiques del PP valencià. A banda de les habitualíssimes en aquestes contractacions, com FCC o Rover Rail, hi ha a la llista d'agraciades amb aquests contractes moltes empreses implicades en escàndols de corrupció del PP: Ocide, Becsa, CHM, Pavasal, etc. A banda, hi ha el clamorós conflicte d'interessos i el més que possible frau de llei causat per la transferència d'1,5 milions d'euros del govern valencià a la Cambra de Comerç d'Alacant, organisme del qual Mazón és gerent en excedència. A sis mesos de la DANA, i per dir-ho en paraules del mateix Mazón, PP en estat pur i dur.
