A més d'obrir debats, tanquem-los
El símptoma més evident del cansament de la política sembla l'abstenció, però no ho és. És encara pitjor anar constatant, d'un en un, el desànim amb què van a votar molts dels que hi van. T'ho diuen sincers i tristos: "Hi vaig ben bé perquè no em perdonaria no anar-hi, però no sé ni a qui votar". Si sumes els votants sense esma als no votants, la xifra fa terror. Una de les trampes mortals de la política, que el llenguatge ha delatat, és la tendència malaltissa a anar obrint carpetes. Es creen comissions de control que valoren si cal estudiar la possibilitat d'abordar properament l'opció de plantejar un procés que portaria a l'obertura de noves vies per ampliar les maneres d'avaluar les possibles alternatives a no em preguntis què. La part positiva del cansament és que s'obren nous debats sobre com regenerar la política. La part negativa és que és urgent tancar-ne algun amb accions concretes, fermes, puntuals, eficaces. La política ha de fer un salt endavant, i reivindicar-se amb fets. A més de dir que la solució vindrà del Parlament, i ara tocaria creure'ns-ho. Abordant les llistes obertes, per exemple. És evident que l'actual llei electoral no funciona, i si la política no és ni capaç de resoldre els problemes que afecten la seva pròpia credibilitat i eficàcia, costarà que convenci els que voten de fer-ho amb prou alegria per encomanar-la als que no voten.
