El mestre Joaquim Serra i Corominas
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]
Seguint els costums de les comarques gironines, Joaquim Serra i Corominas aprèn les primeres lliçons de música amb el seu pare, Josep Serra, un dels més importants compositors de sardanes i un dels primers que saberen donar a la sardana un autèntic sentit artístic. [...] A deu anys ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Cursà el solfeig a la classe de Lluís Millet, el piano a la de Pellicer, i l’harmonia, el contrapunt, la fuga i la composició a la de Morera. [...] A catorze anys (1921) dona a conèixer la primera composició sardanística, La primera volada, títol suggerit possiblement per la seva mare. A partir d’aquest moment no s’interromp la seva producció fins al moment de la seva prematura mort (1957). [...] Cada any estrenava dues o tres composicions. Les darreres foren A Guissona i el poema per a cobla Puigsoliu (1957). L’obra de Joaquim Serra segueix la línia d’expressió paterna, dintre una diferent generació i amb una tècnica més eficient i perfecta. Procurava fugir del cromatisme i s’expressava amb tota claredat. Tot i la delicada i senyorívola distinció de la seva temàtica, la música de Quimet Serra ha estat sempre ben acollida i estimada per tots els públics [...] Les seves orquestracions tenen la màxima perfecció de colorit i equilibri, cosa ben difícil d’obtenir amb uns instruments de tan diversa i rude sonoritat. [...] Les seves melodies no són mai sotraguejades per l’enfarfec tècnic. [...] Ha deixat escrites unes 51 composicions sardanístiques. Cinc composicions de caràcter simfònic per a cobla, de les quals destaquem Impressions camperoles. Va escriure també alguns poemes per a dues i tres cobles [...] Ha deixat també per a cobla innumerables i modèliques instrumentacions de danses folklòriques destinades als esbarts. Entre les obres no sardanístiques, ha deixat escrites valuoses composicions de música de càmera, teatre líric, obres coreogràfiques de gran ambició i encert i diverses cançons per a cant i piano. [...] La greu malaltia que l’havia de dur, al cap de pocs anys, a la mort, es manifestà casualment el primer dia de la celebració a Barcelona del Congrés Eucarístic Internacional (27 de maig de 1952). [...] Els metges l’envien al sanatori del Brull [...] Resideix després a Castellterçol una llarga temporada, i aparentment restablert torna a Barcelona. Es fa càrrec de la direcció de la discoteca de Ràdio Nacional. [...] La malaltia tampoc no li treia les ganes d’escriure. I així, unes vegades mig restablert i d’altres alacaigut, el sorprengué la mort el novembre de 1957. Al seu enterrament acudí mig Barcelona. En aquells moments el veïnat del carrer Notariat es va assabentar que Joaquim Serra, malgrat la seva senzillesa, era un home d’una gran popularitat i venerat pels seus conciutadans.
