Els i les meus i meves germans i germanes passegen els gossos i les gosses amb els veïns i les veïnes
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) “manté fora de la normativa alguns usos lingüístics que buscaven un ús més inclusiu del gènere o que intentaven que la llengua mostrés empatia amb identitats no binàries”, llegíem a l’ARA. No accepta el totis, ni el totes com a genèric ni el tots/totes.
Mirem-nos un moment aquestes fórmules no acceptades. El desdoblament és inviable literàriament. No pots fer, de cap manera, una novel·la (o article) on s’hi llegeixi que “els i les meus i meves germans i germanes passejaven els gossos i les gosses amb els i les altres veïns i veïnes”.
Pel que fa al neutre: hi ha tot de paraules que podríem considerar-les neutres, perquè no tenen “sexe”. Flor, sol, planeta (o mar, que en català anomenem indistintament amb el masculí o el femení). La flor no és femenina, ni masculina, però no li diem “lo” flor. Podríem, esclar. I hi ha llengües que ho fan. Així, doncs, el femení de la tortuga o el masculí del pardal són una convenció. Pots demanar, com a persona no identificada amb el masculí o el femení, que no et designin com a dona, perquè no n’ets, ni com a home, perquè no n’ets. Però per quina raó no et valdria el genèric? Si diuen “Bon dia a tothom” a mi no em cal una salutació particular de gènere femení. Ni quan m’inclouen dins del xat de “veïns”.
Pel que fa al fet que el genèric sigui el femení i no el masculí: les mateixes persones que han decidit fer servir el genèric femení (per exemple, les del “sindicat de llogateres”) no el fan servir en tots els casos. En els casos “no amables” no ho fan, perquè no s’entén de cap manera. Diran que “el sindicat de llogateres s’ha enfrontat a les banqueres i a les grans tenidores?” Podran parlar de “les pobres” i de “les obreres”, però ¿parlaran també de “les riques” i “les empresàries” que les exploten? No. Ningú dirà que “les narcotraficants i les mafioses venen droga a les ionquis catalanes”.
