Miquel Liso: “Quan viatjo no m’enduc la càmera, si fa falta compro una postal”

Va començar fent fotos en casaments i comunions. Ara, després de cobrir el Mundial de ral·lis i el de turismes, ja fa un grapat d’anys que Miquel Liso (Manresa, 1969) veu des d’un visor gairebé totes les curses de Fórmula 1. Considerat el millor fotògraf de F-1, busca sempre una mirada diferent i innovadora.

Què et queda per fer en el món del motor?

El Dakar. Vaig estar a punt d’anar-hi un any, però no va poder ser. Sempre faig la broma i dic que fins que no hi hagi hotels no hi aniré [riu]. Sóc molt senyoret! Aquest any la Laia Sanz em va demanar que hi anés amb ella, però li vaig dir que vull seguir-lo en l’helicòpter. Si vas per terra només fas fotos en un lloc, i jo vull fer fotos a tot arreu.

Què t’ha enganxat més fins ara?

Jo sóc molt de ral·lis, vaig començar allà. En fer el pas a la F-1 vaig pensar que era un rotllo, perquè era ciment. Al final he canviat de pensament i els circuits em semblen més fàcils! Als ral·lis passen un cop i prou, aquí fan un munt de voltes i puc fer el burro, crear, jugar-me-la.

Les teves fotos expliquen històries. Com s’aconsegueix això?

De fotos de cotxes en fa tothom, i cal mirar de destacar. Busco el rerefons, anècdotes, que no només sigui el cotxe...

En algun cas costa trobar-hi el cotxe i tot.

Sí! Intento posar els cotxes en un punt fort de la fotografia, però estic molt obsessionat a fer-los quedar molt petits.

Semblen pintures, més que fotos.

Quan vaig treure el llibre, que va ser un èxit, ja em sentia realitzat. Va ser número 1 en vendes de fotografia i motor a Amazon quan va sortir... Però vaig pensar: “I ara, què?” Un dia que estava avorrit en una cursa vaig decidir fer fotos a baixa velocitat i en moviment, per provar. I durant dos anys he fet només això.

Quantes fotos has fet en dos anys?

Potser en tiro 10.000 per cursa i me’n valen 20. Ara vull fer un llibre i després vendre’n 40 de seleccionades, amb només deu còpies de cadascuna, i a uns 6.000 euros. La F-1 mou molts diners i, com més car i més bo, més agrada. A més, és una cosa única i esperem que funcioni.

Com has fet la tria d’imatges?

Ha sigut molt complicat. Parlem d’art. Quan fas moltes fotos d’una seqüència s’assemblen molt. És una, la del punt extra.

Quina tècnica utilitzes?

Baixa velocitat i el meu moviment. Em bellugo per fer la foto... i és màgia! Fas una foto, veus que t’ha sortit bé i penses: “A la pròxima, repetiré”. I no et surt mai més! S’hi acosta, però és diferent.

Quan dispares no saps que és bona...

No. Quan feia fotos normals sí, sabia quan havia fet una gran foto. Però aquí no, és sorpresa total i màgia.

Com pagues anar a les curses del Mundial?

Tinc una empresa de fotografia i vídeo amb un altre soci, i això m’ho permet. Les meves vacances són les curses de F-1.

Tens algun problema per ser freelance?

Sempre tinc algun company que m’acredita, ja que a la F-1 no pots acreditar-te com a fotògraf si no ets d’un mitjà de comunicació. No puc entrar a la graella, per exemple, perquè no em deixen... El que vull és que em donin accés a tot arreu.

Com es veu tota una temporada a través del visor de la càmera?

És acollonant! Si ho fas tu ara, segurament no veuràs res. Però per a mi ja és com si fos l’ull. Ho veig i ho visc igual!

I a casa, revises les curses?

No, no. Però si no hi vaig la miro per la tele. Estic escarxofat al sofà i penso: “Ara estaria suant al tercer revolt...” Però em poso molt nerviós, perquè si passa alguna cosa penso que m’estic perdent aquella foto!

Te’n queda alguna per fer?

M’hauria agradat fer fotos dels anys 50 i 60, quan els fotògrafs eren a peu de pista! Ara, el que m’agradaria és poder estar dins d’un equip.

¿Has fet alguna foto amb el mòbil perquè no tenies la càmera a mà?

I tant! No té la qualitat, però el més important és tenir-la.

¿Vas sempre amb una càmera de fotos a sobre?

No! Quan viatjo no me l’emporto; si me l’emporto és perquè tinc una idea. No sóc fotògraf especialitzat en viatges, si fa falta compro la postal. ¿Fer la foto de la Torre Eiffel? Hi ha gent que s’hi ha dedicat i que n’ha fet de xulíssimes. Per exemple, ara vull fer un tema de ciutats i vull fer Nova York a baixa velocitat.

Veig que t’imagines les fotos abans de fer-les.

I tant! Ara estic obsessionat a tenir el Bernie Ecclestone [el màxim responsable de la F-1] mogut. A Montmeló vaig perseguir-lo a la graella. Sóc molt tossut.