Mirador indiscret (1929)
Peces històriques
Editorial publicat en el primer número de Mirador (31-I-1929). Divendres vinent farà 96 anys de l’aparició d’aquest setmanari molt representatiu de la modernització de la premsa en els anys de la Generalitat republicana. Els professors de la UPF Carles Singla i Marcel Mauri mantindran avui a la llibreria ONA (19 h) una conversa per presentar el llibre que acaba de treure el primer d’ells sobre aquell periòdic que va ser objecte de la seva tesi doctoral.
Mirador. Pelai 62, Barcelona. La nostra Redacció és en el lloc més cèntric de la ciutat. És en el mateix coll de l'embut que forma la plaça de Catalunya i la Rambla. Des del nostre terrat veiem el panorama d'aquesta plaça de dimensions considerables, freda com un solar en construcció i animada d'un formigueig constant de tramvies, d'automòbils i de persones. Tota aquesta animació aflueix a la Rambla i es torna densa, bigarrada, comunicativa, torrencial i fa sorgir una sèrie de problemes de circulació urbana cada dia més intricats i difícils. Mirador, a vint metres sobre el nivell de la Rambla, és un estratègic i admirable punt d'observació d'aquest aiguabarreig tèrbol i vital dels burgesos que es passegen, dels ocellaires que trafiquen, dels turistes que baden i dels carteristes que actuen, del tumult dels futbolistes i de les modistetes, dels còmics i de les entretingudes, de tota mena de manifestacions i corrues, de processons i d'avalots. Mirador, damunt la Rambla, que és l'exponent de la vida de tota la ciutat, tindrà també un esperit igualment elevat. Aquesta elevació d'esperit no podrà privar, però, que el nostre mirador sigui indiscret. La indiscreció, ben mirat, és una virtut i una força que ha preservat la humanitat de caure moltes vegades en les suggestions del xarlatanisme, de la màgia i dels jocs de mans. Altrament, amb la mà al cor, qui de nosaltres negarà que deu a la indiscreció dels altres algun benefici? Les indiscrecions sovint alliçonen i ajuden a trobar la línia de conducta que més ens escau. La qüestió és que en el món hi hagi una mica d'ordre i de lògica, que el bon pare de família comprengui quan arriba el moment d'oblidar els versos romàntics; la senyora madura el d'abandonar les vel·leïtats del sexe; el tenor d'òpera el que fa que d'un pinyol en pugui sortir un gall, i el vell verd el de no usar el bisonyé i la tintura. Amb el que diem, ja es comprendrà que no tenim la pretensió de salvar la Humanitat amb procediments expedits i decisius. Hem observat que els partidaris d'aquests procediments són els que li amarguen l'existència. Nosaltres som més aviat reformistes i amics de les formes persuasives. I com que una d'aquestes formes és la indiscreció, per això el nostre Mirador, complint un deure social, serà indiscret.
