Els moments televisius

L'ARA us va demanar que escollíssiu el que per a vosaltres és el moment televisiu de la temporada i que el votéssiu a través de la web del diari. Disculpeu que m'hi posi. Respecto el vostre vot, però tot i així em sento amb la necessitat de manifestar-me.

Amb permís de Joaquim Maria Puyal, que ha encapçalat el rànquing de vots en la categoria de la televisió en català, em quedo, sens dubte, amb l'episodi Pilar tres llits Rahola. Malgrat l'indubtable intensitat de les paraules d'agraïment de Puyal com a Català de l'Any, aquell discurs no estava pensat en clau televisiva. Estava preparat per ser dit, no televisat. A la ràdio i a la premsa hauria tingut el mateix valor. En canvi, que la col·laboradora estrella del país fes aquella revelació espontània davant les càmeres, amb la prova del delicte al costat i el marit còmplice, tenia el mèrit d'un periodista que cerca instants potents en un gènere en què la imatge és cabdal.

Que la Rahola admeti que ha trencat tres vegades el llit practicant sexe és caviar per a l'audiència, que l'endemà només parla d'això, i l'anècdota encara perdura a les sobretaules d'estiu. Preguntin a algú que no sigui del mateix gremi què va dir Puyal. Difícilment trobarà qui li sàpiga recordar les principals denúncies que feia el periodista en el seu discurs.

De les cadenes espanyoles ha guanyat la votació l'Arguiñano malparlant dels bancs. És un instant televisiu que ha fet més fortuna a través del YouTube. Tampoc som capaços de recordar què deia exactament si no ho tornem a visionar.

En canvi, tots tenim clar que Remedios Cervantes va apostar a última hora i va fer perdre cinc mil euros a un pobre concursant. I la dona quedarà marcada (televisivament) per l'anècdota. La tele, més que d'arengues, viu de l'impacte.

Però amb les votacions de discursos delatem la necessitat col·lectiva d'intel·lectualitzar l'electrodomèstic que més utilitzem per entretenir-nos.