10/04/2020

El drama nacional xinès

2 min

Els anys 1995 i 1996, el 30 Minuts va emetre dos reportatges britànics titulats Les sales de la mort i Retorn a les sales de la mort que denunciaven amb unes imatges d’una gran cruesa les conseqüències devastadores de la política del fill únic a la Xina i el tràfic de criatures en orfenats del país, on sobrevivien en situacions inhumanes centenars de nadons, especialment nenes. Molts espectadors encara recorden aquelles imatges terribles que van donar la volta al món i van provocar un boom d’adopcions internacionals.

A Amazon Prime Video han estrenat One child nation, un documental que mostra les conseqüències que la política del fill únic ha tingut en la societat xinesa. El resultat és esfereïdor, perquè fa palès que allò que van denunciar Les sales de la mort era només la punta de l’iceberg d’un drama social encara més esborronador. La directora d’aquest documental, Nanfu Wang, va néixer a la Xina rural però va emigrar als Estats Units per estudiar i s’hi va establir definitivament. Mai va ser conscient del que suposava la política del fill únic fins que no va ser ella qui es va quedar embarassada i va reflexionar sobre la imposició del govern del seu país en el control de natalitat de les dones. Wang torna a la Xina amb la seva filla per aprofundir en aquesta circumstància i gravar el documental, i descobreix fins i tot secrets i tragèdies en la seva pròpia família que desconeixia. Wang entrevistarà els seus parents, alguns dels quals arrosseguen traumes horribles. També parlarà amb responsables de l’aplicació d’aquesta política en el seu poble natal, llevadores, personal mèdic, ideòlegs, pares víctimes de la imposició, periodistes que han investigat aquest mateix drama i la trista fi de desenes de milers de criatures i activistes que intenten ajudar xineses adoptades a trobar els seus orígens i descobrir la seva pròpia història.

One child nation és impactant des del primer moment, per les entrevistes que fa a persones que van imposar avortaments a dones encara que estiguessin en les últimes setmanes de gestació. I quan et penses que la història no pot ser més devastadora, quedes atrapat per una espiral creixent d’informacions i experiències espantoses i plenes de crueltat. No només de nadons deixats en orfenats sinó de bebès segrestats per les autoritats, abandonats fins a la mort en carreteres o mercats, quantitats ingents de bebès llençats a abocadors d’escombraries i informacions manipulades a la premsa per crear un fals registre de nens extraviats. I paral·lelament a aquestes atrocitats, el documental va mostrant l’impacte psicològic i emocional que ha provocat en les famílies. La història no només impressiona pels fets que relata sinó per la fredor dels testimonis a l’hora d’exposar el drama. One child nation mostra les estratègies de deshumanització d’un govern fins a límits insospitats. Algunes imatges poden ferir la susceptibilitat dels espectadors, però són la prova irrefutable de com els règims dictatorials es filtren fins a les entranyes dels seus ciutadans i en modifiquen i mutilen les vides i el pensament.