CRÍTICATV

‘Xupòpters’ de la investigació

Al reportatge de La Sexta 'Manto de silencio' fagociten la feina dels altres

Dimarts a la nit emetien ‘Scoop’, el programa de presumpta investigació de La Sexta. El reportatge d’aquell dia, titulat ‘Manto de silencio’, se centrava en el cas Maristes i els delictes de pederàstia. Com en les anteriors emissions, el programa no és el responsable de la investigació periodística, sinó que fan una cosa més senzilla i còmoda: anar a la recerca dels que ho han investigat i prestigiar-se televisivament a costa de la feina dels altres.

En aquest cas, Mamen Mendizábal, la presentadora, posava el focus del programa en la feina feta pel periodista Guillem Sánchez a 'El Periódico' i repassava a través d’una entrevista amb ell tot el procés que va seguir la seva investigació. En aquest sentit, li reconeixia la seva tasca. ‘Manto de silencio’, a més, duia a terme una entrevista amb Manuel Barbero, el pare dels Maristes que va destapar el cas, i altres persones vinculades amb casos semblants. Ho van espurnejar amb algunes recreacions passades de rosca i una mica sensacionalistes per intensificar la morbositat de la història.

A 'Scoop' van a la recerca de la investigació periodística prèvia i es prestigien televisivament a costa de la feina dels altres

A més, de manera molt més subtil, van comptar amb les imatges de l’excel·lent documental ‘Shootball’, del director Fèlix Colomer. Aquesta part quedava molt més implícita. Se servien dels millors fragments del documental i ho incorporaven al seu propi relat, només amb una cita puntual, un rètol en el marge de la pantalla i la veu en off de Mendizábal citant el títol, l’autor, i la veu en off explicant que havia aconseguit “la declaración a cámara de un pederasta confeso”. Una estratègia que èticament va grinyolar una mica a partir del moment en què anaven utilitzant les imatges més potents d’aquell documental en successives ocasions però ja no es feia referència ni a l’origen ni a l’autoria. Per exemple, en el cas de l’escena tan bèstia en què Joaquim Benítez, l’exprofessor d’educació física dels Maristes, s’agenolla teatralment davant la càmera i demana perdó a les seves víctimes. El mèrit periodístic i televisiu d’aquesta escena pertany a Colomer, però quan fan ús d’aquesta escena en concret no s’especifica, suposo que amb l’excusa que ja ho han especificat a l’inici. Si no ho sabéssim, aquella escena s’hauria convertit en la més potent i impactant del reportatge de La Sexta. Però no és seva. És un treball d’una altra persona que ha cedit les imatges per il·lustrar el reportatge però que queda invisibilitzada en el moment més important.

És significativa la manera com, subtilment, es va distorsionant a l’espectador el que és en realitat un treball d’investigació periodística. La manera com uns treballen i els altres hi van a remolc o simplement l’il·lustren. Fagociten la feina dels altres. El més flagrant va arribar amb els crèdits finals. La cadena va incloure un rètol que ens alliçonava: “Cuando una revelación es una primicia, una exclusiva, eso se conoce como ‘scoop’. Y Mamen Mendizábal ha destapado ya algunas”. Doncs no. Les han destapat els altres i la periodista se n’aprofita i ho llueix a la tele.

Més continguts de