Innovar no és això

L'empresa Theranos tenia tots els ingredients per esdevenir una història de pel·lícula

De petits pensem que si desitgem una cosa amb totes les nostres forces de ben segur que acabarà sent veritat. De grans encara ens queda la tendència de creure’ns allò que s’alinea amb el que nosaltres volem. Hi ha nombrosos exemples en què els mitjans, l’entorn o un relat amb tots els ingredients per ser una història d’èxit abaixen el llistó de l’esperit crític col·lectiu i acaben en una versió moderna de la faula del vestit de l’emperador. Allò que col·loquialment anomenem un bluf.

Estem envoltats de blufs, molts més dels que segurament som conscients de saber, en tots els àmbits del nostre dia a dia. Però si hi ha un àmbit on les expectatives no acomplertes esdevenen una amenaça real és en el camp de la salut. L’optimisme i l’excitació poden portar mitjans i ciutadans normals i corrents a donar per bones tecnologies disruptives o medicines innovadores, tot passant per alt la necessària evidència que les avali. Aquesta sobrevaloració és sovint amplificada per les xarxes socials i per un bon màrqueting. Un cas paradigmàtic per excel·lència és el de l’empresa Theranos.

Si hi ha un àmbit on les expectatives no acomplertes esdevenen una amenaça real és en el camp de la salut

Theranos tenia tots els ingredients per esdevenir una història de pel·lícula (de pel·lícula de Hollywood, perquè ens situem a Palo Alto, al bell mig de Silicon Valley, Califòrnia). Elizabeth Holmes, una noia de 19 anys guapa i brillant, decideix abandonar els estudis a la Universitat de Stanford, ara fa 13 anys, per fundar la seva pròpia empresa, Theranos. La seva proposta: oferir analítiques de sang directament als pacients amb només una mínima mostra extreta de manera indolora i a un cost deu vegades inferior al dels laboratoris analítics convencionals. Proposava innovació en el producte -ni agulles ni tubs, només un petit col·lector de sang, el nanotainer, i un analitzador anomenat Edison per fer totes les analítiques- i innovació en el canal -no calen metges ni receptes sinó pacients que s’adrecen a farmàcies i centres de salut ubicats en grans superfícies-. Però, sobretot, innovació en el missatge: “Una petita gota de sang pot canviar el món”. Allò tan americà de think big.

La promesa de revolucionar la medicina personalitzada i empoderar els pacients va permetre a Theranos captar en pocs anys fins a 700 milions de dòlars d’inversors, desplegar clíniques per diferents estats americans, donar feina a 500 treballadors i arribar a una valoració de mercat de 9.000 milions de dòlars.

A Elizabeth Holmes se l’ha considerat la dona més jove del món que esdevé multimilionària. Ella ha contribuït a la llegenda construint-se un personatge a imatge del seu gran ídol: Steve Jobs. Com ell, vesteix jerseis de coll alt negre, és vegana convençuda, treballa 16 hores diàries i fomenta el secretisme de manera patològica dins l’empresa, que governa unipersonalment des del primer dia amb un caràcter de ferro. També com Jobs, ha tingut una obsessió malaltissa per construir un relat atractiu i seductor de la seva empresa, molt per sobre en aquest cas de l’evidència que l’hauria d’haver acompanyat.

La publicació d'un article va ser el tret de sortida d’una caiguda sense fons per a l’empresa Theranos

Aquest secretisme, juntament amb la incapacitat de Holmes d’explicar com funcionava la tecnologia, va portar John Carreyrou, periodista del Wall Street Journal, a engegar una investigació sobre què hi havia realment darrere de Theranos. Aviat va recollir testimonis que posaven de manifest que la tecnologia no funcionava; de fet, moltes vegades les anàlisis es feien amb tecnologia d’altres empreses, però el que és pitjor és que la falta de volum de la mostra obligava a diluir-la i generava una gran variabilitat en els resultats, d’altra banda no contrastats amb els controls pertinents. La publicació de l’article de Carreyrou, ara fa un any, en què posava de manifest tots aquests fets, va ser el tret de sortida d’una caiguda sense fons per a l’empresa i per a Holmes.

Al llarg del 2016 la història ha anat evolucionant cap a un insuperable guió hollywoodinià (de fet, ja hi ha un pel·lícula en cartera amb Jennifer Lawrence en el paper de Holmes). Un seguit d’inspeccions de diferents agències federals i la incapacitat de Theranos de demostrar la falsedat de les acusacions han comportat de moment la suspensió durant dos anys de la llicència del laboratori i la prohibició d’actuar com a proveïdors del sistema de salut americà. Si hi sumem litigis, denúncies i el suïcidi del director científic, l’escàndol està servit.

La innovació és essencial, especialment en salut, i sorgeix de qüestionar-se el que és estàndard. Però casos com el de Theranos, que defugen el rigor científic, fan un trist favor als que estan lluitant per construir noves propostes i identificar solucions que comportin millores per als pacients.

Més continguts de