18/07/2020

Música de por al ‘Telenotícies vespre’

3 min

Divendres, al Telenotícies vespre, sorprenia veure una notícia a la secció d’esports que no mantenia els criteris d’edició de la resta de l’informatiu. Quique López Vilalta donava pas al vídeo sobre les contundents crítiques que va fer Leo Messi després de la derrota contra l’Osasuna. El vídeo utilitzava l’entrevista que li van fer en el postpartit, amb un primer pla del jugador parlant des de la gespa. S’anaven succeint les seves declaracions amb una banda sonora de terror de fons. Una música que de tant en tant feia uns cops greus, com d’advertència de perill, pròpia d’una pel·lícula en què un assassí està acostant-se d’amagat a la seva víctima. A més, en la postproducció s’havia tractat la imatge, de tal manera que els angles de la pantalla estaven lleugerament enfosquits per donar un aire més tètric a l’escena. Per separar les declaracions de Messi i alternar-les amb les de Setién, s’utilitzaven una mena de flaixos blancs que contribuïen a donar una certa sensació de crispació. A més, en funció de la duresa de les crítiques de Messi, es manipulava la realització fent uns zooms més tancats sobre el rostre del jugador per afegir intensitat dramàtica a les seves paraules. TV3 va copiar exactament els mateixos recursos estilístics que fa servir habitualment Deportes Cuatro per manipular tècnicament les seves notícies i dotar-les d’una atmosfera emocional, d’una dosi extra de dramatisme narratiu per garantir, no la qualitat de la informació, sinó el sentit de l’espectacle.

La manera com estava editat aquest vídeo no tenia res a veure amb com l’havíem vist en l’edició del migdia, en què les mateixes declaracions de Leo Messi se succeïen respectant el so original de l’entrevista, sense modificar el color de la imatge ni afegir-hi zooms. Tenint en compte la situació del Barça, no cal música de por perquè siguem conscients del drama.

Sorprèn que els serveis informatius de la televisió pública hagin optat per reproduir els recursos audiovisuals tan característics d’un canal privat com és Cuatro. S’entén que una tele privada faci servir uns patrons estilístics en benefici de l’espectacle perquè la seva prioritat és comercial. Però no una televisió pública. I més quan el llibre d’estil dels mitjans de la Corporació especifica que les informacions d’esports s’elaboren amb els mateixos criteris que la informació general. Tractar la informació esportiva amb pautes informatives més laxes i d’espectacle és acceptar que el periodisme esportiu és un gènere periodístic menor, que no requereix el mateix rigor. A més, obrir aquesta porta de l’espectacle al Telenotícies pot implicar certa tolerància a guarnir de la mateixa manera altres informacions. ¿Posaran música de terror a les notícies sobre el coronavirus? ¿Enfosquiran els angles de la pantalla durant les declaracions del president del govern o del cap de l’oposició? ¿Faran zooms sobre el rostre d’un expert científic quan ens alerti de determinats riscos? ¿Quina música es triarà per amenitzar les notícies del Procés?

stats