Judicis justos

Segur que d'aquí dos dies troben les pedres que no es van llançar contra ningú a Altsasu

El Tribunal Europeu de Drets Humans dona la raó a Otegi i reconeix que no va tenir un judici just a Espanya. Punt. La seva condemna i els seus anys de presó s'han de veure compensats, només, per aquest reconeixement. Sí, Otegi tenia raó. Fins aquí arriba la justícia europea. I demà serà un altre dia per a l'estat espanyol. Que passa els dies com si no passés el temps.

Les persones que van fer repicar les campanes de la parròquia d'Altsasu durant l'acte de provocació organitzat per l'extrema dreta van ser denunciades i gràcies a la 'llei mordassa' podrien haver de pagar fins a trenta mil euros. Segur que d'aquí dos dies troben les pedres que no es van llançar contra ningú. La llibertat d'expressió no inclou campanes. Només si criden a missa. Està bé saber-ho perquè aquest dissabte tornen els Jusapol a manifestar-se a Barcelona. No sé si es poden repicar campanes privades, de les petites. Campanes de mà. No sé si és millor deixar-los cridar sols i buidar la ciutat. El que sí que sé és que no guanyem per a provocacions. Sort dels patriotes que presumptament defrauden a la Hisenda espanyola, com Mario Vargas Llosa. Deu ser un error perquè si no, ¿com s'explica que un salvador de la pàtria unida espanyola decideixi no pagar el impostos a la mare pàtria unida espanyola? Mireu on teniu els comptes, a veure si us heu de penedir d'alguna cosa. Mireu si teniu comptes, que toca pagar. Després de demostrar amb qui es pot confiar, el Tribunal Suprem considera que els impostos de les hipoteques els han de pagar els clients i les clientes. Ara mireu els beneficis bancaris actuals dels bancs i recordeu els diners del rescat que mai no seran retornats. Perdó, no us vull tant de mal. Oblideu-vos de tot fent sonar unes campanes. Però abans una altra cosa. La fiscalia demana cinc anys de presó per un home que va robar un entrepà. Va amenaçar les dependentes amb una llauna de beguda i es va tallar a si mateix per demostrar que el que volia era un entrepà. Com si no hi hagués prou misèria en el fet de robar menjar. "Tenia gana", va al·legar al judici. L'argument és extremadament sòlid. I sincer. A la cafeteria no va passar res més. No va fer mal a ningú, no va trencar res ni va voler enriquir-se. La fiscalia, per més fiscalia que sigui, no pot concloure que aquest acte és un delicte que mereix la presó, ni d'anys ni de dies. Però no sembla que res tingui sentit. O no hi ha càstig o tot és absolutament desproporcionat. Com les hòsties. Les consagrades també. Repiqueu, ara sí. Ben fort.

Sí, Otegi tenia raó. Fins aquí arriba la justícia europea. I demà serà un altre dia per a l'estat espanyol

Que no pari la música. Mentre a Catalunya el president canta 'L'hora dels adeus' i no marxem enlloc, el PSOE a Espanya desafina esgarrifosament amb l'adeu a Franco del Valle de los Caídos. ¿De debò que no estava previst on havien d'anar aquestes restes? A vegades, una mica de seriositat és necessària. Ni que sigui per compartir la responsabilitat ciutadana ineludible. Franco va ser un dictador. El miris per la dreta, pel centre, o per l'esquerra democràtica. No hi ha debat. No hi ha honor. Només la foscor d'una història recent que està més enganxada que un xiclet cara al sol. Quina generació es desfarà d'aquesta pega a la sola de la sabata?

He vist els primers llums de Nadal que ja pengen pels carrer. Apagats, naturalment. He vist la proposta de llaç groc caganer i és per cagar-s'hi, literalment. Però en qualsevol cas es confirma: s'acosten les festes. I amb una mica de sort es faran les campanades sense risc que acabi tot en una multa. Encara que aquesta certesa només es pot tenir si les toquen ells.

Més continguts de