Les New Jersey a Barcelona, encara

Entrem al mes de maig i, en contra del que va anunciar l’Ajuntament de Barcelona ja fa més d’un any, les barreres New Jersey no han desaparegut del centre de la ciutat al primer trimestre d’aquest 2022.

Sobre el mal efecte que fan no cal insistir-hi gaire, perquè fins i tot l’alcaldessa Ada Colau està d’acord que aquestes barreres grogues de formigó són “molt lletges” (gener del 2021). Però aquesta declaració no ha servit perquè les New Jersey hagin estat retirades i substituïdes per separacions més funcionals i estètiques, i s’han convertit en un degradant element familiar del paisatge urbà.

Barcelona té problemes més importants que les New Jersey, entre els quals ser simultàniament un espai d’oportunitats econòmiques i el receptacle de la pobresa, que s’ha disparat. Passegin per l’Eixample a la nit i comprovaran la quantitat de gent que ja hi dorm en tendes de campanya sobre la vorera mateixa, o en aparatoses i tristes solucions habitacionals de cartró.

Però si parlem de mobiliari urbà, les New Jersey, més que barreres, són barroeres. Poden ser molt indicades per anar a la mitjana d’una carretera, però per delimitar l’espai d’una terrassa en una ciutat fan pena. I ja fa més de dos anys que dura la broma.

Suposo que l’objectiu de fer una ciutat amb més qualitat de vida no deu ser ni de dretes ni d’esquerres, sinó de tenir interès en els detalls, ganes d’innovar, capacitat i voluntat de sorprendre i agradar, d’adoptar solucions urbanístiques, i d’això Barcelona n’ha sabut molt. Mentrestant, i curiosament, és la iniciativa privada de les cerveseres la que marca tendències en matèria de taules, cadires i tendals de les terrasses.