No espereu fins que siguin adolescents

Que un adolescent tingui dos perfils a les xarxes, un amb el nom real perquè els pares es pensin que el controlen i un altre d’amagat, és de primer curs d’adolescència i no hauria d’estranyar a ningú, com saben perfectament tots els adults que van escamotejar notes, dissimular entrompades o amagar porros quan aquestes eren les proeses en matèria de desobediència filial.

Però és cert que si educar mai no ha estat fàcil, ara s’ha fet més difícil, perquè els mòbils i les xarxes tenen la capacitat de derrotar la influència dels pares o de l’escola amb una força desconeguda fins ara en matèria de conformació d’hàbits i valors.

Ara bé, igual que els bombers deien que els incendis de l’estiu s’havien d’apagar a l’hivern, les discussions pels mòbils dels adolescents s’han d’anar preparant des de ben petits, com tot en matèria d’educació. La canalla no es fa gran de cop, encara que ho sembli. Si no els ensenyes a defensar-se dels perills, en seran víctimes. Si al nen de tres anys li dones l’iPad perquè calli quan seieu a taula, t’asseguro que callarà, i als tretze continuarà callat i en la seva bombolla. En canvi, si el convides a participar de ben petit en les converses dels adults aprendrà de relacions humanes i de comunicació de la millor manera que es pot aprendre, que és sense que noti que està aprenent res.

Esperar a l’adolescència per educar en els límits i la responsabilitat és perdre un temps preciós, de fet el més preciós, perquè és quan són petits que els pares ho són tot. Si comences el primer dia, serà més fàcil veure’l a venir quan assagi les primeres rebel·lions i costarà menys arribar a pactes d’ús del mòbil, poso per cas. Tot i així, bona sort als pares i no llenceu el barret al foc, perquè educar és una feina a temps complet que demana no cridar, empassar-se moltes ingratituds, tones de paciència, fermesa a costa de ser molt impopular, do de l’oportunitat, creativitat, bon humor i aquella gratuïtat que només l’amor és capaç de garantir.