No ha complert les expectatives
A quatre dies de la festassa de Sant Jordi, els noticiaris i els suplements culturals ens ofereixen les travesses amb els llibres que podrien ser “els més venuts”, basant-se en les llistes que es publiquen cada setmana. Que un llibre (ja sigui el dels sucs verds de la Carla Zaplana o el del xampany de l’Amélie Nothomb, per dir-ne dos que m’interessen prou) esdevingui bestseller és admirable. I diria que és el desig de la majoria d’editors i fins i tot d’autors, perquè ser el més venut pot significar ser també algú molt llegit, que és una sensació semblant a la de llepar un gripau de l’espècie dels bufo, em sembla. Però encara és millor escriure un longseller. Ser un autor que a cada llibre que fa arrossega els lectors de l’anterior i potser en suma de nous que també l’acompanyaran en allò que escrigui en el futur.
Amb això de les llistes de probables més venuts passa una cosa, que jo anomenaria “l’efecte Ciutadans a les eleccions espanyoles”. Agafen una novel·la, per exemple El gemec del rèmol, de Marc Espès i Cimbell, i diuen que probablement serà dels més venuts. I el llibre de Marc Espès i Cimbell, efectivament, la nit de Sant Jordi surt a la llista dels més venuts, però superat per El llibre dels bolets al·lucinògens de Catalunya, de l’àvia Lola, i per La costurera del ‘Titanic’, de Rosalia Bony (premi Vila de Sant Kevin de Vallfosca). Llavors, els mateixos que van dir que en Marc Espès i Cimbell, que té aquesta mirada lúcida i fresca sobre la Barcelona actual, seria el més venut escriuran que “no ha complert les expectatives”. Les expectatives de qui? Doncs les d’ells. Marc Espès i Cimbell no en tenia cap, d’expectativa. I tot i haver venut prou llibres, serà un fracassat i un globus que es desinfla, per a goig i gaudi dels que l’havien dut al cim la setmana anterior.
