No hem perdut cap llençol
“Fer país es fa així”, piulava el conseller de la Presidència immediatament després que es fes pública la notícia del fracàs de l’opa del BBVA sobre el Sabadell. Sens dubte, el desenllaç és positiu per a Catalunya i sens dubte també la política ha tingut molt a veure en el desenllaç.
La notícia és positiva perquè una de les causes de l’empitjorament del to econòmic de Catalunya és la desaparició progressiva de centres de decisió, sobretot a conseqüència de l’absorció d’empreses autòctones per part d’empreses foranes, estrangeres o madrilenyes.
La política hi ha tingut molt a veure, per una banda, perquè el govern espanyol ha posat de manifest que l’operació no li agradava, i hi ha posat tots els bastons a les rodes que ha pogut; per l'altra, perquè la societat civil també ha deixat clar el seu rebuig. El tercer element que ha vençut l’oferta del BBVA ha estat la direcció del Sabadell, que hi ha oposat una resistència no sols enèrgica, sinó també intel·ligent.
La història no s'ha acabat, però. D’entrada, tots dos bancs en surten debilitats. El BBVA, perquè no ha pogut esmenar la feblesa del seu balanç, excessivament concentrat en Mèxic i Turquia; el Sabadell, perquè després de la venda del TSB és més petit, i per tant més opable. A més, el signe dels temps és la concentració bancària: perquè el mercat bancari presenta grans economies d’escala i perquè el projecte europeu exigeix bancs més grans. Encara que els governs nacionals ho estiguin fent, cada cop serà més difícil obstaculitzar projectes de fusió transnacionals. Totes dues direccions tenen, doncs, motius per sentir-se insegures.
