El nostre 11 de setembre i el d'ells

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLes commemoracions de l'11 de setembre se superposen i la nostra podria quedar tapada per la de Nova York. Segurament aquesta mateixa reflexió se la deu estar fent algú a Xile, en el 29è aniversari de la salvatjada pinochetista que va acabar amb el règim democràtic i amb la vida del president Salvador Allende.

No és cosa d'aquest any, primer aniversari de l'atemptat terrorista contra les Torres Bessones, que les televisions que es capten a Catalunya, en aquests últims dies i fins al moment, han emès un total de 342.978 vegades. D'aquí a 15 o 20 anys podria passar més o menys el mateix i les joves generacions catalanes, ben informades de la recerca incessant que seguirà contra Bin Laden, poden desconèixer el significat de la Diada i qui és aquell senyor que té una estàtua a la ronda de Sant Pere.

Ahir podia haver estat un gran dia per apreciar el grau de coneixement del nostre Onze de Setembre comparat amb el que commemoraran avui els nord-americans. Una enquesta a les escoles, als mercats i al carrer, amb la pregunta de "¿quin fet es recorda l'11 de setembre?", podia haver ofert resultats sorprenents. I encara falten per arribar a les sales d'exhibició i a la televisió les pel·lícules i les sèries que han començat a trencar el sant propòsit de la indústria d'abstenir-se del tema per respecte als morts, impossible de complir. Després d'unes quantes pel·lícules, de Felip V només se'n recordaran els erudits.

Que no es digui que és amnèsic el poble que avui fa 25 anys va aplegar al carrer un milió de persones en la commemoració d'aquest dia, la nostra. Conegut el grau de penetració de tot el que té legítim sabor americà, siguin cigarrets, texans o menjar ràpid, que el seu 11 de setembre no tapi el dels catalans.