No és el coronavirus, és l’ètica

Les grans pandèmies d'ara tenen a veure amb la relació d’explotació que tenim amb els altres animals

La majoria dels patògens que ens emmalalteixen ens han estat originalment transmesos per animals d’altres espècies. Això inclou pràcticament totes les malalties infeccioses, des del simple refredat fins a les grans pandèmies del segle XX, com la grip espanyola, o els més recents SARS (China, 2003), MERS (Aràbia Saudita, 2012), Ebola (Àfrica Occidental, 2014) o l’actual coronavius. Per a algunes persones, aquest fet pot entrar dins de la normalitat de conviure amb altres espècies al planeta. Però el cert és que té sobretot a veure amb una altra normalitat: la relació d’explotació que tenim amb els altres animals.

Avui l’origen de l’actual Covid-19, com amb el SARS, es troba en un dels mercats humits de la Xina on es venen animals considerats salvatges, tot i que molts són criats també en granges. A aquests mercats se’ls anomena humits per la gran quantitat d’aigua que fan anar per netejar la sang, fluids corporals, orina, femta, despulles i altres restes que a tota hora s’acumulen a terra provinents dels animals vius a les gàbies, que a mesura que es venen són escorxats en públic: animals de mar i de riu però també cadells de llop, esquirols, micos, gossos, gats... Aigua que no pot, tanmateix, eliminar ni l’horror ni la insalubritat dels espais.

Però menjar, per necessitat o per luxe, animals silvestres no és l’única variable en l’equació de la disseminació de malalties infeccioses. L’estabulació a què sotmetem els animals explotats en granges és també un importantíssim focus d’agents patògens. No hi ha millor escenari per a l’exposició i multiplicació de virus i bacteris que una granja intensiva. De fet, l’OMS no para d’alertar del risc de pandèmies de grip per aquest motiu (molt probablement derivades de la grip aviària). I alguns investigadors ja fa temps que avisen d’una altra pandèmia relacionada, la de la resistència antimicrobiana desenvolupada en gran mesura per la sobremedicació dels animals a les granges (als quals s’aplica el 70% de tots els antibiòtics venuts al món). La ramaderia animal –tant la intensiva com l’extensiva– està, a més, en l’arrel de la crisi climàtica actual, que empitjora les condicions de vida de molts animals a la natura, la qual cosa els debilita i permet el potencial increment de la seva càrrega patògena. Això, alhora, multiplica el risc de creació i disseminació de nous microbis, directament o a través d’altres animals als quals infecten (sobretot els explotats pels humans, amb les defenses immunològiques afeblides per aquest motiu).

Es tracta d’un bucle que es retroalimenta i que té com a eix la nostra perversa relació amb els altres animals. De virus i bacteris sempre n’hi ha hagut, però la tremenda expansió demogràfica humana, l’extremada mobilitat actual i la creença que els altres animals són recursos al nostre servei és el que exacerba la gravetat i magnitud de les actuals malalties zoonòtiques. El problema no són els virus ni els altres animals, el problema és que el nostre comportament no és ètic, i això té un preu molt alt.